PIZZA DE TONYINA, CARBASSÓ I CEBA

Escriure després de tants dies i fer-ho amb una recepta de pizza pot semblar una mica relaxat...

Potser si, però ho faig perquè algú m'ha demanat la recepta -de la massa en aquest cas- i així aprofito i la publico. Com que a mi a vegades em costa trobar receptes bàsiques, aquí teniu un clàssic versionat: la pizza!

INGREDIENTS

- per la massa-

210 g d'aigua

2 cullerades soperes d'oli

350 g de farina (llegiu-vos l'apartat de variants!)

25 g de llevat de forner

1 cullerada (mida de cafè) de sal

1 cullerada (mida de cafè) de sucre

- per la cobertura de la pizza-

1 carbassó tallat a rodantxes fines

Tonyina en oli

Formatge mozzarella

Formatge emental

Ceba escalibada (o fregida o cuita al microones)

PREPARACIÓ

1..Fer la massa. L'original d'aquesta recepta de massa de pizza és per màquina de fer pa. Si teniu aquesta màquina, ja sabeu, tots els ingredients a dins (primer els líquids, després la farina i a sobre llevat, sal i sucre) i programeu "només amassar".

Si no teniu màquina hi ha el "pla B" i el "pla C". La primera alternativa és amassar amb la thermomix o amb algun altre robot de cuina. Primer l'aigua, el llevat, la sal i la sucre (un minut a velocitat bastant baixa), després afegim l'oli i que es barregi un minut més i al final la farina ( velocitat d'amassar si en teniu).

El "pla C" és el fer l'amassat a mà. Primer desfem el llevat amb l'aigua, i després ho barregem tot amb les mans fins que quedi una massa homogènia i que no s'enganxi.

2. Deixem reposar la massa. Ha de créixer, ben bé una hora o més, tapada amb un drap humit, en un recipient on tingui espai suficient, com un bol gran, per exemple. En un lloc amb temperatura constant, si pot ser una mica càlid, millor.

2.Quan anem a fer la pizza, engeguem el forn a 220 graus, i si teniu turbo, també.

3. Aplanem la massa amb amb el corró, segons el tamany que vulguem fer de pizza. Amb aquestes quantitats surten dues masses no gaire gruixides del tamany de la safata del forn. Cal que el marbre (o la superfície que sigui) estigui ben neta, seca i ben espolsada de farina.

4. Traspassem la massa a la safata del forn i posem els ingredients. Dels dos tipus de formatge, la mozzarella a sota i l'emental damunt de tot.

5. Posem la pizza al forn. Uns 15 minuts, però depen de cada forn. Quan els costats es comencin a torrar, la podem treure.

ESTRIS

L'únic estri que és bàstant bàsic és el corró, però tot és pot solucionar en aquesta vida amb una mica d'imaginació.

MOMENT MARRON GLACÉ

Si, la pizza també té el seu moment de perill. Per a mi és el pas de la massa a la safata de forn. Pot ser que damunt del marbre t'hagi quedat molt maca, quadradeta i ben posada, però llavors bé quan s'enganxa, s'estira, es trenca, es desmanega... Hi ha dues opcions: o bé tornem a fer la forma i el pas a la safata amb més cura, o optem per una pizza "rústica", amb algunes "imperfeccions" fruit de posar pedaços de massa aquí i allà. Com que bona part de la massa va coberta, si la massa manté un gruix bastant regular i no té forats, endavant!

D'ON HE TRET LA RECEPTA?

La massa és del llibre "El arte de hacer pan" de Cathy Ytak, publicat per RBA . La cobertura de la pizza és una possibilitat entre mil...

ADAPTACIONS I VARIANTS

La primera, que ja apuntava en els ingredients, és en relació a la farina. Aquí podem utilitzar i combinar tipus diferents de farines. Jo acostumo a barrejar farina integral (tres quartes parts aproximadament) amb farina de força. En el cas de la fotografia, és una barreja de farina normal i farina de força (100 g).

Pel que fa a la cobertura, jo no hi acostumo a posar tomàquet. Aquesta combinació també queda molt bé amb unes engrunes de formatge blau.

EMPANADA GALLEGA

Fa bastants anys una amiga que va anar a Galícia per un assumpte de família, va tornar amb la recepta de l’empanada gallega. Com que no surt d’un llibre, sinó de la tradició que passa de generació en generació, algunes quantitats són aproximades. Sempre m’ha sortit bé, així que és una recepta quasi garantida.

INGREDIENTS

2 alls

1 quilo de cebes

farcit ( el que vulgueu: tonyina, llom, pollastre…)

1 tomàquet

4 pebrots verds ( dels de fregir )

llevat ( 1 sobre de llevat químic)

500 g de farina

1 ou

1 cullerada de julivert picat

oli, sal, llet, , pebre vermell, margarina o mantega

ELABORACIÓ

1 . FER LA MASSA. Barrejar la farina, l’ou, el llevat, un pessic de sal, un raig de llet i un grapat de margarina. Un cop feta, deixar-la reposar.

2. Començar a FER EL FARCIT sofregint la ceba picada i els alls amb força oli.

3. PICAR ELS PEBROTS I AFEGIR-LOS A LA CEBA quan estigui tova.

4. RATLLAR EL TOMÀQUET i afegir-lo al farcit. Podem treure les llavors si ens molesten.

4. POSAR-HI EL JULIVERT picat i tres cullerades de pebre vermell.

5. AFEGIR-HI EL FARCIT que haguem escollit i deixar que es faci una mica.

6. ENGEGUEM EL FORN a 180º.

7. UNTEM LA SAFATA DEL FORN amb oli del farcit.

8. DIVIDIM LA MASSA EN DUES PARTS. Aplanem una de les dues parts i cobrim la safata del forn.

9. POSEM EL FARCIT A SOBRE de la massa estirada, la repartim bé. Aplanem l’altre meitat de la massa i la posem a sobre. Retallem la massa que sobri, unim les dues parts de la massa i fem un forat amb dos dits al centre de la massa perquè surti el vapor. Amb la massa sobrant podem fer una mica de decoració: unes tires fent diagonals i, si t’atreveixes, una flor o unes fulles…

10. POSEM LA MASSA AL FORN. L’anem obrint cada 10-15 minuts, inclinem una mica la safata del forn i, amb un pinzell, suquem l’oli i untem la superfície de l’empanada. En 35 minuts, aproximadament, estarà cuita.

MOMENT « MARRON GLACÉ »

Pot ser que tinguem problemes amb la massa, i ens falti massa a l’hora de tapar. Si ens passa això, aixequem més del compte la part de sota i la convertim en part de sobre fins ajuntar-la amb la tapa, ressituant el farcit més cap al mig.

Si no hem posat prou oli al sofregit i no podem sucar el pinzell per pintar la massa quan està al forn, posem oli del setrill en un plat i suquem el pinzell.

ESTRIS

Una safata de forn de tota la vida, que sigui una mica fonda, dos dits. Si no volem fer directament l’empanada a la safata de forn, podem posar-hi un paper vegetal de cuina.

D’ON HE TRET LA RECEPTA?

Doncs com he escrit al principi, la va portar sota el braç una companya que va anar a Galícia.

ADAPTACIONS I VARIANTS

Jo sempre he estat molt fidel a aquesta recepta, però el farcit es pot substituir amb més o menys imaginació per pollastre, salmó, xoriço…i els pebrots segur que poden ser vermells, o fer servir carbassó o una altra verdura.

També podem fer crestes individuals amb la mateixa massa i el mateix farcit.

CRESTES RUIXENTS DE CARXOFA, SALMÓ I GORGONZOLA

Les crestes de tonyina son les més habituals, però no les úniques. De la mateixa manera que les empanades, que accepten diferents variants, les germanes petites, son molt versàtils. Aquest farcit és fruit de la casualitat, però funciona prou bé, així que us l’explico per si us ve de gust provar-lo.

INGREDIENTS

2-3 cebes mitjanes

400g de salmó fresc

6 carxofes

1 paquet de fulles de pasta filo

75 g de formatge gorgonzola

Oli d’oliva

Sal

ELABORACIÓ

1 . Tallar la ceba i SOFREGIR-LA, fins que comenci a estar transparent.

2. Mentre es sofregeix la ceba, traiem la pell i les espines del salmó i en tallem a trossos petits.

3. Afegim el salmó a la ceba i ho anem remenant perquè es vagi coent.

4. Netegem les carxofes, deixant només el cor, les tallem a trossos petits, com si anèssim a fer una truita, i els afegim a la ceba i el salmó. Salem

5. Deixem que les carxofes es vagin coent, tot remenant-ho de tant en tant. El salmó s’anirà desfent.

6. Quan les carxofes estiguin cuites, apaguem el foc, ho retirem i afegim el formatge gorgonzola a trossets, remenant, fins que el formatge es desfaci bé. Les carxofes també es desfaran una mica.

7. Preescalfem el forn a 170º. Posem oli en un plat, extenem una capa de pasta filo i, amb un pinzell, l’untem bé per tot arreu.

8. Hi posem un altre full de pasta filo, i tornema untar-la amb oli. Repetim l’operació fins que tinguem un gruix de 4 o 5 fulls de pasta.

9. Tallem tires de la pasta, amb un ganivet o un tallador de pizza, de l’amplada que volguem fer les crestes.

10. Posem una cullerada del farcit a la part superior, formant un triangle, i anem doblegant la tira fins que la cresta quedi tancada.

11. Anem posant les crestes en una safata per anar al forn, i passem el pinzell amb oli pel damunt.

12. Posem les crestes al forn, fins que comencin a daurar-se, uns 5 minuts aproximadament (consultar les indicacions de cocció de la pasta filo).

13. Millor menjar-les ràpidament, perquè la pasta filo no perdi la consistència cruixent.

MOMENT « MARRON GLACÉ» El pitjor moment és amb a l’hora de posar l’oli al primer full de pasta filo. És qüestió de paciència, perquè es mou, es trenca, s’escapa...però quan li anem posant més capes, agafa més consistència i és més fàcil.

Pot ser que les capes de pasta quedin una mica arrugades o no quadrin exectament. No passa res, si és molt greu podem retallar una mica el quadrat abans de fer les tires…

ESTRIS El pinzell és important per untar la pasta. Hi ha pinzells de silicona, però els de pel a mi em van millor, encara que són més complicats de netejar..

D’ON HE TRET LA RECEPTA? Buscant per Internet receptes per fer amb pasta filo, vaig ensopegar amb una cuinera argentina que feia servir aquesta tècnica. De fet ella les feia de pollastre, amb formatge mozzarella i en comptes de carxofa hi posava una altra verdura…

ADAPTACIONS I VARIANTS Doncs això, tant pot ser carn com peix, i pel que fa a la verdura, podrien ser espinacs, per exemple, o pebrot. El formatge també pot ser més suau, com el cas de la mozzarella, o canviar el gorgonzolla per formatge Roquefort o formatge blau…

ESPAGUETIS AMB TONYINA FRESCA I PEBROT

Aquest plat de pasta té com a principal particularitat una combinació de sabors no gaire habitual. El pebrot escalivat, la tonyina fresca i les tàperes formen un “trio” interessant. És per això que, de tant en tant, m’agrada fer-lo i, com que és un plat complet, va bé com a plat únic.

INGREDIENTS

500 g d’espaguetis

2 pebrots vermells escalivats

1 ceba gran

250 g de tonyina fresca, tallada a daus

60 ml de vi blanc sec

1 cullerada de julivert picat

2 cullerades de tàperes

formatge parmesà ratllat

sal, pebre i oli d’oliva

ELABORACIÓ

1 . TALLAR ELS PEBROTS escalivats a tires i reservar-los.

2. POSAR AIGUA A BULLIR en una olla.

3. SOFREGIR LA CEBA amb 6 cullerades d’oli a foc mig fins que estigui tova i una mica fosca pels costats.

4. Pujar el foc i POSAR-HI LA TONYINA, remenant fins que perdi el color de cru.

5. Quan l’aigua de l’olla estigui bullint, posar-hi sal i COURE ELS ESPAGUETIS.

6. AFEGIR ELS PEBROTS a la tonyina i la ceba, remenar-ho un moment i posar-hi el vi, deixant que redueixi.

7. Quan el vi hagi reduït, hi POSEM EL JULIVERT I LES TÀPERES i ho apartem del foc.

8. Quan la pasta està cuita, l’escorrem i BARREGEM LA SALSA AMB LA PASTA per tal de servir-ho a taula barrejat. Acompanyar-ho amb formatge parmesà.

MOMENT « MARRON GLACÉ» La tonyina necessita poca cocció, sinó, queda seca i no és agradable de menjar, quan estigui cuita per fora no cal que la deixem gaire temps més al foc.

ESTRIS. Els estris habituals en una cuina van bé per aquesta recepta: una olla gran per bullir la pasta i una cassola o una paella per fer la salsa.

D’ON HE TRET LA RECEPTA? Del llibre “La pasta clásica. Libro de cocina” de Guilliano Hazan, de Ediciones Primera Plana. El van donar fa uns quants anyets amb algun diari…

ADAPTACIONS I VARIANTS La recepta original porta all picat. Jo l’acostumo a descartar, però si us agrada, el podeu posar abans de la tonyina, i deixar-lo coure un minut amb la ceba.

La versió original no incorpora el formatge parmesà, però a mi em resulta bastant imprescindible…

La pasta pot variar. A la foto és pasta integral feta a casa, però pot funcionar amb altres tipus de pasta com els fussili, per exemple.

Segons el llibre d’origen, la pasta s’ha de servir barrejada amb la salsa, perquè així agafa més el gust. Està bé si tothom menja la pasta amb el mateix, però això no sempre passa…