TRUFES DE TARONJA

Una nova dosi de xocolata directa a la vena, pels apassionats pel cacau de totes les edats. Fàcil de fer, és molt apta per fer-la amb criatures, encara que serà inevitable que posin el dit a la massa…

INGREDIENTS

200 g de nata líquida

100 g de melmelada de taronja amarga

450 g de xocolata negra trossejada

30 g de mantega

la pell de mitja taronja ratllada

fideus de xocolata per arrebossar les trufes

ELABORACIÓ

1 . BULLIR LA NATA en un cassó.

2. AFEGIR-HI LA MELMELADA, remenant fins que es desfaci.

3. POSAR ELS TROSSOS DE XOCOLATA  a la nata calenta i remenar fins que quedin desfets del tot.

4. INCORPORAR LA MANTEGA I LA PELL DE TARONJA RATLLADA, tornant a remenar-ho bé.

4. FOLRAR UN MOTLLO AMB PAPER FILM I ABOCAR-HI LA BARREJA. Ha de quedar un gruix d’un dit. Un motllo quadrat de 20 x 20 cm va bé. Aplanar-lo i procurar que quedi tot igualat.

5. DEIXAR-LO REPOSAR A LA NEVERA d’un dia per l’altre, perquè s’endureixi.

6. Per tallar les trufes BUSQUEM UN GANIVET LLARG I OMPLIM UN RECIPIENT AMB AIGUA CALENTA per poder-lo sucar. Es tracta que el ganivet estigui calent i l’escalfor ajudi a tallar les trufes.

7. Traiem la massa del motllo i retirem el paper film dels laterals. ESCALFEM EL GANIVET, L’ASSEQUEM I TALLEM LA MASSA a quadradets fent talls verticals i després horitzontals. Cada 2 o 3 talls escalfem, i eixuguem de nou el ganivet.

8. ARREBOSSEM LES PORCIONS AMB ELS FIDEUS de xocolata, buscant un recipient petit, de parets una mica altes i posem una bona quantitat de fideus. Hi posem un parell de trufes i remenem perquè els fideus es vagin enganxant. Acabem de completar els costats que no hagin quedat prou plens prement amb els dits la trufa damunt dels fideus.

9. HO POSEM A LA NEVERA O AL CONGELADOR, segons ens agradi més.

MOMENT « MARRON GLACÉ »

És una recepta una mica perillosa per fer a l’estiu, amb el calor, perquè la xocolata, a l’hora d'arrebossar les trufes, de seguida es desfà, t’embrutes les mans, s’enganxa…el millor és tocar el menys possible les trufes, perquè l’escalfor de les mans de seguida ens fa una mala passada…Però si tenim ganes d’embrutar-nos, les fem rodones, amb les mans, els hi donem la forma abans d'arrebossar-les. Al final del tot es permet llepar-se les mans…

ESTRIS

Com a motllo per anar a la nevera serveix un motllo de pastís petit, o una carmanyola de plàstic, però sempre posant-hi el paper film.

D’ON HE TRET LA RECEPTA?

És una recepta que va publicar el Descobrir Cuina, quan publicava les receptes de TV3. És una proposta del pastisser David Castells, i no li deia trufes si no que parlava de bombons.

ADAPTACIONS I VARIANTS

La recepta original arrebossa les trufes amb cacau en pols. També és molt fàcil canviar el tipus de melmelada, i posar-hi, per exemple, melmelada de maduixa, de mores, o afegir-hi un raig de licor.

EMPANADA GALLEGA

Fa bastants anys una amiga que va anar a Galícia per un assumpte de família, va tornar amb la recepta de l’empanada gallega. Com que no surt d’un llibre, sinó de la tradició que passa de generació en generació, algunes quantitats són aproximades. Sempre m’ha sortit bé, així que és una recepta quasi garantida.

INGREDIENTS

2 alls

1 quilo de cebes

farcit ( el que vulgueu: tonyina, llom, pollastre…)

1 tomàquet

4 pebrots verds ( dels de fregir )

llevat ( 1 sobre de llevat químic)

500 g de farina

1 ou

1 cullerada de julivert picat

oli, sal, llet, , pebre vermell, margarina o mantega

ELABORACIÓ

1 . FER LA MASSA. Barrejar la farina, l’ou, el llevat, un pessic de sal, un raig de llet i un grapat de margarina. Un cop feta, deixar-la reposar.

2. Començar a FER EL FARCIT sofregint la ceba picada i els alls amb força oli.

3. PICAR ELS PEBROTS I AFEGIR-LOS A LA CEBA quan estigui tova.

4. RATLLAR EL TOMÀQUET i afegir-lo al farcit. Podem treure les llavors si ens molesten.

4. POSAR-HI EL JULIVERT picat i tres cullerades de pebre vermell.

5. AFEGIR-HI EL FARCIT que haguem escollit i deixar que es faci una mica.

6. ENGEGUEM EL FORN a 180º.

7. UNTEM LA SAFATA DEL FORN amb oli del farcit.

8. DIVIDIM LA MASSA EN DUES PARTS. Aplanem una de les dues parts i cobrim la safata del forn.

9. POSEM EL FARCIT A SOBRE de la massa estirada, la repartim bé. Aplanem l’altre meitat de la massa i la posem a sobre. Retallem la massa que sobri, unim les dues parts de la massa i fem un forat amb dos dits al centre de la massa perquè surti el vapor. Amb la massa sobrant podem fer una mica de decoració: unes tires fent diagonals i, si t’atreveixes, una flor o unes fulles…

10. POSEM LA MASSA AL FORN. L’anem obrint cada 10-15 minuts, inclinem una mica la safata del forn i, amb un pinzell, suquem l’oli i untem la superfície de l’empanada. En 35 minuts, aproximadament, estarà cuita.

MOMENT « MARRON GLACÉ »

Pot ser que tinguem problemes amb la massa, i ens falti massa a l’hora de tapar. Si ens passa això, aixequem més del compte la part de sota i la convertim en part de sobre fins ajuntar-la amb la tapa, ressituant el farcit més cap al mig.

Si no hem posat prou oli al sofregit i no podem sucar el pinzell per pintar la massa quan està al forn, posem oli del setrill en un plat i suquem el pinzell.

ESTRIS

Una safata de forn de tota la vida, que sigui una mica fonda, dos dits. Si no volem fer directament l’empanada a la safata de forn, podem posar-hi un paper vegetal de cuina.

D’ON HE TRET LA RECEPTA?

Doncs com he escrit al principi, la va portar sota el braç una companya que va anar a Galícia.

ADAPTACIONS I VARIANTS

Jo sempre he estat molt fidel a aquesta recepta, però el farcit es pot substituir amb més o menys imaginació per pollastre, salmó, xoriço…i els pebrots segur que poden ser vermells, o fer servir carbassó o una altra verdura.

També podem fer crestes individuals amb la mateixa massa i el mateix farcit.

COCA DE SANT JOAN ( o de Sant Pere...)

Aquesta és una d'aquelles receptes que feia temps que buscava.Cada any, pels volts de Sant Joan provava receptes diverses, complicades, llargues i que acabaven donant resultats més aviat fluixos. Ara ja he trobat el que buscava. Aquesta recepta és bastant senzilla, i els resultats són bons. És fruit d'un taller a "Gadgets de cuina" i, malgrat que el primer intent no va acabar de reeixir, el segon ja va tenir uns resultats boníssims!



INGREDIENTS ( surten 2 coques de 3/4 de quilo, aproximadament)
-Per la massa
500 g de farina de força
220 g de llet
100 g de sucre
1 ou
60 g de mantega (que estigui tova)
80 g de llevat de former
7 g de sal
La pell ratllada d'una llimona

Per guarnir la coca podem fer-ho amb fruita confitada o crema i pinyons. Necessitarem ou batut diluït en una mica d'aigua per pintar-la per sobre i sucre per espolsar per damunt.

- Per la crema ( si la volem guarnir amb crema, es clar)
250 ml de llet
80 g de sucre
2 rovells d'ou
1/2 branca de vainilla o canyella
Pell de llimona
20 g de Maizena

ELABORACIÓ

1. Posar en un bol la llet i el llevat i desfer-lo amb unes varetes.

2. Afegir-hi la resta d'ingredients per aquest ordre: farina, ou, sucre, sal, mantega, pell de llimona i amassar-ho durant 15 minuts. Si teniu una màquina del tipus Thermomix o Kitchen Aid, podeu utilitzar-les, si no, a mà, tenint en compte que és una massa bastant enganxifosa i que l'haurem de treballar ben bé 20 minuts en aquest cas.

3. Deixem reposar la massa per primer cop, tapada amb un drap o un plàstic de cuina, entre 15 i 20 minuts.

4. Passat aquest temps, espolsem el marbre amb farina, partim la massa en dos, amassem una mica fins que no s'enganxi a les mans i li donem forma ovalada, típica de coca, a cada meitat. Ha de quedar un gruix d'un centímetre, més o menys.

5. Untem amb oli un paper vegetal de cuina damunt d'una placa de forn, hi posem les coques i les deixem reposar una hora en un lloc càlid (entre 30º i 35º) tapades amb un drap.

6. Les masses han de doblar el volum. Si la temperatura és correcta, ho aconseguirem aproximadament en una hora.

7. Aprofitem aquesta estona per fer la crema. Bullim la llet amb els aromes (canyella o vainilla i pell de llimona)

8. Batem els rovells amb la sucre, amb unes varetes i afegir-hi la Maizena fins que quedi tot ben remenat.

9. Quan la llet bulli, n'hi tirem una mica a la barreja dels rovells, remenem, i li aboquem tota, seguint remenant fins que quedi ben barrejat.

10. Tornem la barreja al foc i amb les varetes no deixem de remenar fins que s'espesseixi.

11. Retirem la crema del foc i la refredem, posant-ho en un recipient amb aigua i gel.

12. Quan s'hagi refredat la posem en una màniga pastissera per fer les ratlles damunt de la coca.

13. Escalfem el forn a 230º(escalfor a dalt i a baix, sense ventilador)

14. Quan hagi passat el temps i les coques hagin doblat el volum, fem la decoració, amb les ratlles de crema, pintant amb ou batut, posant-hi els pinyons i espolsant sucre pel damunt.

15. Posem una coca al forn. Al cap de 5 minuts li donem el tomb, perquè quedi cuita per tots els costats igual. 5 minuts més i la traiem. Total, 10 minuts de forn.

16. La deixem refredar damunt d'una reixeta. És bona menjada el mateix dia.

MOMENT MARRON GLACÉ

La recepta té alguns moments crítics: primer , l'amassat. És una massa enganxosa, que ens pot desesperar una mica. Qüestió de paciència!
Després del primer repòs, correm el risc de posar-li massa farina per aconseguir que no s'enganxi. Millor intentar fer la forma damunt del paper vegetal encara que s'enganxi una mica i no posar-hi massa farina...
Tampoc cal aplanar massa la coca, perquè si no, no serà prou esponjosa.
El forn ha d'estar ben calent, i els temps són bastant exactes. No patiu, no queda crua!
Què passa si no puja la massa? doncs que ens quedarà una coca més tupida i no tant flonja. Pensem bé primer el lloc on farem créixer les coques: damunt de la nevera, en un armari càlid de la cuina...Si en una hora no ha pujat, esprem una estoneta més...

ESTRIS

En un amassat com aquest, s'agraeix l'ajuda d'una màquina. Jo ho he fet amb la Thermomix, velocitat espiga. La resta són estris habituals de la cuina. Pel que fa a les mànigues pastisseres, podem optar per diferents variants. Hi ha xeringues decoradores, mànegues d'un sol ús o mànegues de silicona re-utilitzables. M'atreveixo a dir que amb una gerra dosificadora i una mica d'habilitat també farem unes ratlles dignes.

VARIANTS

Aquesta és una coca de brioix amb múltiples aplicacions. Hi ha qui fa la coca farcida de crema, en comptes de decorar-la. Per això hi ha dues maneres: posar la crema abans de la segona fermentació, dividint la massa en dues parts i fent com un entrepà. La segona és tallar-la per la meitat, un cop cuita, i untar-hi la crema. Qui diu crema diu, nata, crema de xocolata...

D'ON HE TRET LA RECEPTA?

De la web de Gadgets de Cuina. Hi ha un munt de receptes, fruit dels tallers que hi fan a la botiga del carrer Aragó. La trobareu AQUÍ

BUNYOLS DE BACALLÀ

Aquesta recepta és fruit del meu primer taller a Gadgets Cuina. Una experiència molt interessant per aprendre a fer bunyols, dolços i salats. La veritat és que la recepta és molt encertada, feia temps que  buscava una fórmula que funcionés. Malgrat que no porti llevat, queden esponjosos.

INGREDIENTS

50 g d’oli d’oliva suau

1 all picat, sense el cor (el podríem substituir per gingebre o bitxo)

125 g de farina

200 g de bacallà dessalat, ben trinxat

2 ous

julivert picat, oli per fregir 

ELABORACIÓ

1 . POSEM A COURE L’OLI AMB L’ALL a foc moderat, fins que comenci a enrossir-se.

2. TIREM LA FARINA i, amb una espàtula de silicona, ho anem amassant perquè es vagi compactant i es cogui la farina -uns 3 minuts aproximadament- fins que quedi una massa compacta. Aquest procés fa que els bunyols després siguin elàstics i no s’esberlin.

3. Ho apartem del foc i AFEGIM EL BACALLÀ. Ho tornem al foc i amb l’espàtula anem remenant perquè es torni a fer una bola compacta.

4. Ho retirem del foc, BATEM LLEUGERAMENT ELS OUS I ELS ANEM AFEGINT A LA MASSA, a poc a poc. Hi posem també el julivert picat. Per fer aquesta part podem ajudar-nos d’un aparell mecànic tipus thermomix, batedora de varetes o kitchen aid. Es tracta que la massa vagi incorporant a poc a poc els ous, fins que quedi una pasta homogènia.

5. Si la massa reposa, és millor. Si podem, la fem d’un dia per l’altre o, al menys, la DEIXEM REPOSAR A LA NEVERA una hora aproximadament.

6. Escalfem l’oli i ANEM FREGINT ELS BUNYOLS, QUE FEM AJUDANT-NOS AMB DUES CULLERES de postre sucades amb oli, intentant que quedin el més rodons possible. En el taller van explicar-nos que l’oli havia d’estar a 160º. Jo no tinc termòmetre, però és un foc mig-alt.

7. TRAIEM ELS BUNYOLS QUAN ESTIGUIN DAURATS i els posem damunt de paper absorbent perquè treguin l’oli sobrant.

MOMENT « MARRON GLACÉ» A mi el pas núm. 2 no m’acaba de sortir. Suposo que pel tipus de farina o oli que faig servir, no acabo fent la massa compacta fins que hi poso el bacallà. El resultat però diria que és bastant el mateix...

ESTRIS Em va sorprendre bastant que tota l’estona es treballi amb l’espàtula de silicona, però és còmoda, va bé. Sobre làparell mecànic per fer la barreja, també es pot per a mà, naturalment, remenant bé amb la mateixa espàtula.

D’ON HE TRET LA RECEPTA? Doncs això, d’un taller de cuina. La podeu trebar al seu web, on pengen totes les receptes dels tallers. Recepta original  (les quantitats estan doblades, ja ho veureu).

ADAPTACIONS I VARIANTS Podem fer aquests bunyols amb qualsevol peix blanc, per exemple lluç. Els tradicionals però són els de bacallà...

CRESTES RUIXENTS DE CARXOFA, SALMÓ I GORGONZOLA

Les crestes de tonyina son les més habituals, però no les úniques. De la mateixa manera que les empanades, que accepten diferents variants, les germanes petites, son molt versàtils. Aquest farcit és fruit de la casualitat, però funciona prou bé, així que us l’explico per si us ve de gust provar-lo.

INGREDIENTS

2-3 cebes mitjanes

400g de salmó fresc

6 carxofes

1 paquet de fulles de pasta filo

75 g de formatge gorgonzola

Oli d’oliva

Sal

ELABORACIÓ

1 . Tallar la ceba i SOFREGIR-LA, fins que comenci a estar transparent.

2. Mentre es sofregeix la ceba, traiem la pell i les espines del salmó i en tallem a trossos petits.

3. Afegim el salmó a la ceba i ho anem remenant perquè es vagi coent.

4. Netegem les carxofes, deixant només el cor, les tallem a trossos petits, com si anèssim a fer una truita, i els afegim a la ceba i el salmó. Salem

5. Deixem que les carxofes es vagin coent, tot remenant-ho de tant en tant. El salmó s’anirà desfent.

6. Quan les carxofes estiguin cuites, apaguem el foc, ho retirem i afegim el formatge gorgonzola a trossets, remenant, fins que el formatge es desfaci bé. Les carxofes també es desfaran una mica.

7. Preescalfem el forn a 170º. Posem oli en un plat, extenem una capa de pasta filo i, amb un pinzell, l’untem bé per tot arreu.

8. Hi posem un altre full de pasta filo, i tornema untar-la amb oli. Repetim l’operació fins que tinguem un gruix de 4 o 5 fulls de pasta.

9. Tallem tires de la pasta, amb un ganivet o un tallador de pizza, de l’amplada que volguem fer les crestes.

10. Posem una cullerada del farcit a la part superior, formant un triangle, i anem doblegant la tira fins que la cresta quedi tancada.

11. Anem posant les crestes en una safata per anar al forn, i passem el pinzell amb oli pel damunt.

12. Posem les crestes al forn, fins que comencin a daurar-se, uns 5 minuts aproximadament (consultar les indicacions de cocció de la pasta filo).

13. Millor menjar-les ràpidament, perquè la pasta filo no perdi la consistència cruixent.

MOMENT « MARRON GLACÉ» El pitjor moment és amb a l’hora de posar l’oli al primer full de pasta filo. És qüestió de paciència, perquè es mou, es trenca, s’escapa...però quan li anem posant més capes, agafa més consistència i és més fàcil.

Pot ser que les capes de pasta quedin una mica arrugades o no quadrin exectament. No passa res, si és molt greu podem retallar una mica el quadrat abans de fer les tires…

ESTRIS El pinzell és important per untar la pasta. Hi ha pinzells de silicona, però els de pel a mi em van millor, encara que són més complicats de netejar..

D’ON HE TRET LA RECEPTA? Buscant per Internet receptes per fer amb pasta filo, vaig ensopegar amb una cuinera argentina que feia servir aquesta tècnica. De fet ella les feia de pollastre, amb formatge mozzarella i en comptes de carxofa hi posava una altra verdura…

ADAPTACIONS I VARIANTS Doncs això, tant pot ser carn com peix, i pel que fa a la verdura, podrien ser espinacs, per exemple, o pebrot. El formatge també pot ser més suau, com el cas de la mozzarella, o canviar el gorgonzolla per formatge Roquefort o formatge blau…

BUNYOLS DE CREMA

Un amic meu, molt llaminer, em va «enganxar als bunyols». Cada quaresma fèiem un recorregut per les pastisseries de Vilanova i la Geltrú a la recerca dels millors. Després, al cap dels anys, em vaig decidir a fer-los jo mateixa, però ell ja no els va poder provar… :-(  Així que cada cop que faig bunyols me’n recordo d’ell i intento gaudir-ne com ell ho hauria fet!

INGREDIENTS

Pels bunyols

1 cullerada ( de les de sopa ) de mantega

170 g de farina

250 ml d’aigua o de llet

4 ous

1 pessic de sal

1 cullerada (de les de sopa) de llard

1 cullerada (de les de cafè) de llevat químic

1 cullerada (de les de cafè) de sucre

Per la crema

130 g de sucre

Pell de llimona (només la part groga)

Mitja branca de canyella

2 ous

2 rovells d’ou

2 cullerades de sucre avainillada o essència de vainilla

600 g de llet

30 g de Maizena

Oli abundant (per fregir els bunyols)

Sucre llustre

ELABORACIÓ

1 . PREPARAR LA CREMA. Amb Thermomix, posar la papallona a les ganivetes, posar tots els ingredients i programar 7 min, 90º i velocitat 1 i ½. Quan acabi, programar-la un minut més sense temperatura, volcar la crema en un recipient, treure la pell de llimona i la canyella, tapar-la i deixar-la refredar. La posem en una mànega pastissera i la deixem a la nevera.

2. PESAR LA FARINA i barrejar-hi el llevat.

3. Amb el vas net de la Thermomix (o en una olla) POSAR LA LLET, LA MANTEGA EL LLARD, LA SAL I LA SUCRE, A BULLIR (100º), 5 minuts, velocitat 1.

3. AFEGIR-HI DE COP LA FARINA I REMENAR (15 segons, velocitat 4). Apartar-ho del foc i deixar-ho refredar una mica.

4. Mentrestant, BATRE LLEUGERAMENT ELS OUS.

5. Posar de nou la Thermomix a la base, posar velocitat 4 i anar AFEGINT-HI ELS OUS BATUTS, poc a poc (sense Thermomix, afegir els ous i anar remenant) fins que quedi una barreja homogènia.

6. Deixem refredar una mica la pasta. Per fer els bunyols, podem posar la pasta en una mànega o bé fer-la amb dues culleretes. POSEM FORÇA OLI A ESCALFAR en un recipient que sigui una mica fons, perquè els bunyols es puguin tombar sols.

7. FREGIM ELS BUNYOLS, procurant que es vagin girant i quedin daurats per totes les bandes. Si fem els bunyols amb una mànega, tallem la punta més o menys l'amplada d’un dit, suquem unes tisores  a l’oli calent i anem tallant bocins de massa de la mida d’un caramel. Si ho fem amb culleres, suquem dues culleres de postres a l’oli i agafem una miqueta de massa i intentem fer una bola.

8. Quan els bunyols estiguin freds, FEM UN PETIT TALL A CADA BUNYOL i amb la mànega de la crema ELS FARCIM un a un.

9. Al moment de servir-los, ESPOLSAR SUCRE LLUSTRE damunt.

MOMENT « MARRON GLACÉ» És preferible fer la crema bastant abans, no sigui que es talli i no tinguem temps de trobar una alternativa. Sempre podem optar per oferir bunyols de vent..

Els receptaris sempre expliquen que pressionant el bunyol amb la mànega pastissera per farcir-lo ja es fa un forat i no l’has de fer expressament. Jo encara no ho he aconseguit mai, prefereixo fer un tallet amb unes tisores o un ganivet.

      Si t’oblides de posar la sal o la sucre, has begut oli, els bunyols no s'inflen!!!

ESTRIS. Res imprescindible, però la mànega pastissera és molt còmoda per farcir. Per fer els bunyols, no tant. Hi ha mànegues de plàstic, d’un sol ús. Les podeu tancar a la part ampla amb les pinces de tancament dels paquets de cuina.

D’ON HE TRET LA RECEPTA? Del llibre bàsic de la Thermomix, “Thermomix. Un nuevo amanecer” que, tot i tenir un nom apocalíptic, és molt útil, sobretot per preparacions bàsiques com és el cas.

ADAPTACIONS I VARIANTS La recepta ja indica que el líquid tant pot ser aigua com llet. Amb la llet l’interior queda més consistent. Això per farcir-los a vegades és un inconvenient.

La recepta de la crema és molt modulable. La recepta original no porta canyella per aromatitzar la llet, en canvi també hi posa pell de taronja i licor.

Malgrat que aquesta fórmula tingui bona acceptació, segueixo a la recerca d’uns bunyols que el Ramon i jo vam tastar un dia, no me’n recordo de quin lloc i que estaven boníssims…

ESPAGUETIS AMB TONYINA FRESCA I PEBROT

Aquest plat de pasta té com a principal particularitat una combinació de sabors no gaire habitual. El pebrot escalivat, la tonyina fresca i les tàperes formen un “trio” interessant. És per això que, de tant en tant, m’agrada fer-lo i, com que és un plat complet, va bé com a plat únic.

INGREDIENTS

500 g d’espaguetis

2 pebrots vermells escalivats

1 ceba gran

250 g de tonyina fresca, tallada a daus

60 ml de vi blanc sec

1 cullerada de julivert picat

2 cullerades de tàperes

formatge parmesà ratllat

sal, pebre i oli d’oliva

ELABORACIÓ

1 . TALLAR ELS PEBROTS escalivats a tires i reservar-los.

2. POSAR AIGUA A BULLIR en una olla.

3. SOFREGIR LA CEBA amb 6 cullerades d’oli a foc mig fins que estigui tova i una mica fosca pels costats.

4. Pujar el foc i POSAR-HI LA TONYINA, remenant fins que perdi el color de cru.

5. Quan l’aigua de l’olla estigui bullint, posar-hi sal i COURE ELS ESPAGUETIS.

6. AFEGIR ELS PEBROTS a la tonyina i la ceba, remenar-ho un moment i posar-hi el vi, deixant que redueixi.

7. Quan el vi hagi reduït, hi POSEM EL JULIVERT I LES TÀPERES i ho apartem del foc.

8. Quan la pasta està cuita, l’escorrem i BARREGEM LA SALSA AMB LA PASTA per tal de servir-ho a taula barrejat. Acompanyar-ho amb formatge parmesà.

MOMENT « MARRON GLACÉ» La tonyina necessita poca cocció, sinó, queda seca i no és agradable de menjar, quan estigui cuita per fora no cal que la deixem gaire temps més al foc.

ESTRIS. Els estris habituals en una cuina van bé per aquesta recepta: una olla gran per bullir la pasta i una cassola o una paella per fer la salsa.

D’ON HE TRET LA RECEPTA? Del llibre “La pasta clásica. Libro de cocina” de Guilliano Hazan, de Ediciones Primera Plana. El van donar fa uns quants anyets amb algun diari…

ADAPTACIONS I VARIANTS La recepta original porta all picat. Jo l’acostumo a descartar, però si us agrada, el podeu posar abans de la tonyina, i deixar-lo coure un minut amb la ceba.

La versió original no incorpora el formatge parmesà, però a mi em resulta bastant imprescindible…

La pasta pot variar. A la foto és pasta integral feta a casa, però pot funcionar amb altres tipus de pasta com els fussili, per exemple.

Segons el llibre d’origen, la pasta s’ha de servir barrejada amb la salsa, perquè així agafa més el gust. Està bé si tothom menja la pasta amb el mateix, però això no sempre passa…