PASTÍS DE CERVESA NEGRA I XOCOLATA

Coneixeu el Pinterest? per a mi és una font inesgotable d'idees interessants i llamineres. La recepta d'aquest pastís és d'aquelles que et guardes per provar-la un dia i, al cap de mesos, arriba el moment oportú. El més sorprenent per a mi és la textura, molt flonjo! i la cervesa no és gaire evident, segurament si no ho saps, no te n'adones. Ara si, el gust de la xocolata és molt intens, i el contrast amb la cobertura, sorprenent.

 

INGREDIENTS

Per al pastís

250 ml de cervesa negra (jo he fet servir Guiness Stout de llauna)

250 g de mantega

75 g de cacau en pols (Valor, 100% cacau, per exemple)

400 g de sucre moreno

140 ml de nata líquida per muntar

2 ous

1 culleradeta de vainilla líquida

250 g de farina blanca de blat per fer pastissos

2,5 culleradetes de bicarbonat

Per a la cobertura

150 g de formatge Philadelphia o similar

75 g de sucre glass

180 ml de nata líquida

PREPARACIÓ

1.Posem el forn en marxa, a 200 ºC.

2. Posem a escalfar la cervesa en un recipient a foc mitjà. Quan estigui calenta, però sense que bulli, hi afegim la mantega tallada a trossos i ho anem removent fins que s'hagi fos del tot. Ho apartem del del foc.

3. En un bol hi posem el ingredients secs: el cacau, el sucre, la farina i el bicarbonat, i els barregem amb una cullera de fusta fins que quedi homogeni.

4. En un altre bol hi posem la nata líquida (sense muntar), els ous i la vainilla, i ho batem fins que tinguem una barreja uniforme.

5. Hi afegim la barreja de cervesa i mantega, a poc a poc, i ho remenem fins que tot quedi ben integrat.

6. Hi anem incorporant a poc a poc els ingredients secs, en diverses vegades, i ho batem enèrgicament fins que tinguem una massa uniforme i sense grumolls. Queda bastant líquida.

7. Passem la massa a un motllo engreixat i enfarinat. Abaixem el forn a 180 ºC i hi posem el pastís. Al cap de 30-40 minuts mirem si ja està fet, punxant al mig amb un escuradents o estri similar. Cada forn és diferent...

8. Quan estigui cuit, traiem el pastís del forn i el deixem refredar totalment dins del motllo. No és gens aconsellable desmotllar-lo quan encara està calent, perquè és força fràgil i es pot trencar.

9. Mentre es refreda, podem preparar la cobertura.  Barregem el formatge i el sucre amb un batedor de mà fins que tinguem una crema suau.

10. Montem la nata a part, i l’afegim a la barreja del formatge amb moviments suaus fins que tinguem una crema fina i uniforme.

11. Quan el pastís estigui fred, el desmotllem, el posem damunt d’una safata i afegim la cobertura, amb una espàtula de pastisseria.

ESTRIS

Cap estri especial. Jo l’he fet amb un motllo rodó de lekué, desmuntable de silicona i ceràmica que és molt pràctic, però m’he assegurat d’untar-lo bé amb mantega. L’espàtula per repartir la cobertura també es força pràctica, perquè és llarga, una mica ampla i uniforme. Si no en teniu, un ganivet el més llis possible us pot anar bé.

 

D’ON HE TRET LA RECEPTA?

La vaig trobar al Pinterest, i és del blog de la Neus Nogué. Us deixo l’enllaç, que també us portarà a la recepta en castellà i a la receta en anglès si les voleu consultar.

MOMENT “MARRON GLACÈ”

El moment “pastís surt del motllo sense trencar-te” torna a ser el meu maldecap preferit a l’hora de cuinar... Com que és tan flonjo, és un risc que cal tenir molt en compte. D’acord que, amb la cobertura per sobre, un petit trencament no es nota gaire...

Un altres moment és quan barregem el formatge amb el sucre glass. Només s’ha de batre el temps just i necessari perquè es desfacin els grummols de formatge, i ja està, sinó queda massa líquida.

ADAPTACIONS I VARIANTS

Aquest cop us proposo una variant: fer-lo en motllos de magdalenes o cupcakes. Com que puja poquet, i la superfície queda plana, crec que pot ser ideal per posar-hi la cobertura.

Precisament en la cobertura també crec que podem provar altres formatges, com el mascarpone, i fins i tot, una cullerada de cacau en pols a la cobertura també pot donar-li un altre caire.

SARA

En temps de crisi i low-cost, a pocs dies per la mona, us proposo que feu aquesta fantàstica sara per homenatjar els vostres fillols, familiars i amics. Agraeixo al gran cuiner i blocaire Sofregits i picades que  m'insisteixi perquè publiqui més receptes. També li dedico a una de les Floretes, l'Ester, que és una gran fan d'aquest pastís. Així que, finalment m'he decidit i, tot i que la foto que tinc potser no és de gran qualitat, aqui teniu la recepta:

INGREDIENTS

6 ous

200 g de sucre

150 g de farina

50 g de farina d’ametlla

2 cullerades (de cafè) de llevat químic

250 g de mantega pomada

250 g de praliné d’ametlla o llet d’ametlles concentrada

150 g d’ametlles laminades

100 g de sucre llustre

PREPARACIÓ

1. Preescalfar el forn a 200º

2. Preparar el motllo, si cal untant-lo amb mantega i farina perquè no s’enganxi.

3. Tamisar la farina d’ametlla.

4. Tamisar la farina amb el llevat.

5. Batre els ous amb el sucre fins que la barreja dobli el volum

6. Afegir-hi la barreja de farina i llevat, amb una espàtula, fent moviments suaus.

7. Afegir-hi la farina d’ametlla, amb la mateixa tècnica.

8. Posar-ho en el motllo.

9. Baixar el forn a 180º i enfornar durant 35-40 minuts.

10. Mentre es cou el pastís, poseu les ametlles laminades en una paella i poseu les al foc, sense deixar de moure-les fins que es torrin.

11. Si teniu praliné d’ametlla, comenceu barrejant-lo amb el sucre llustre. Si és llet d’ametlles, podeu prescindir de tot o de part del sucre llustre, segons com ho vulgueu de dolç.

12. Barrejar la mantega amb la llet d’ametlles o praliné ensucrat i, si és el cas, poseu-hi el sucre llustre. Barrejar-ho una estona perquè quedi una mescla ben fina.

13. Quan el pastís estigui cuit, deixar-lo refredar, desmotllar-lo i partir-lo per la meitat, horitzontalment.

14. Fer una capa de barreja de mantega damunt de la meitat inferiror, ajuntar-les i repartir la resta de barreja pels laterals del pastís i per sobre.

15. Repartir les ametlles laminades pels costats del pastís i per sobre. Va bér fer-ho damunt d’una base alçada. Pels col·locar les lamines als costats, ompliu-vos la ma d’ametlles i aneu enganxant-les a grapats. Si poseu a sota un paper o una safata, cap cop podeu recollir les sobrants i tornar-les a utilitzar.

ESTRIS

Aquesta recepta no necessita cap estri en especial. El motllo per fer la sara acostuma a ser rodó, però segur que queda igual de bé quadrat o amb alguna altra forma.


MOMENT "MARRON GLACÉ"

Encara que no sigui una recepta complicada, si que hi ha un parell de moments amb cert perill. El primer és el forn. Si ens passem de temps, la sara queda massa seca, i no resultat tant agradable...Feu una o vàries proves amb el vostre forn, abans de presentar oficilament la vostra versió...
L'altre moment és el de torrar les ametlles laminades. Cal anar molt en compte, perquè quan es comencen a torrar, de seguida tendeixen a cremar-se...i fa bastanta ràbia! Cal estar permanentment pendent de la paella.


D'ON HE TRET LA RECEPTA?

És d'aquelles apuntades en un tros de paper, que no recordo gaire d'on ha sortit. Crec que és d'un curs de cuina...


ADAPTACIONS I VARIANTS

Curiosament, aquesta recepta no em desperta cap ganes de fer-hi variacions. M'agrada així, amb l'ametlla com a protagonista, i no se m'acut res que la pugui millorar.

PASTÍS DE XOCOLATA I GERDS

Novament amb la xocolata, no puc evitar-ho...No us perdeu aquest pastís lleuger que ofereix un contrast entre l’acidesa dels gerds i les capes de xocolata. El pa de pessic (de xocolata, es clar) està fet amb farina d’ametlla i és molt tovet.

INGREDIENTS

- Pel pa de pessic-

6 ous (clares i rovells per separat)

120 g de sucre

50 g de farina d’ametlla

20 g de cacau

-Pel xarop-

40 g d’aigua

150 g de sucre

3 cullerades de licor de gerds

-Per la cobertura-

300 g de xocolata negra (que tingui un percentatge de cacau alt, 60-70%)

75 g de nata líquida

gerds (dues safates petites)

PREPARACIÓ

1. Posar el forn en marxa, a 200º.

2. Tamisem la farina d’ametlla amb el cacau i la deixem reservada.

3. Comencem fent la làmina de pa de pessic barrejant els rovells amb 20 grams de sucre, fins que no es noti el sucre.

4. Batem les clares amb 50 grams de sucre. Quan estiguin mig muntades hi afegim els 50 grams restants i seguim fins que estiguin muntades molt fermes.

5. Unim la barreja dels rovells amb les clares, amb una espàtula i amb moviments molt suaus, per tal de perdre el mínim volum de les clares.

6. Hi afegim la barreja d’ametlla i cacau, en dues vegades, seguint barrejant-ho amb moviments lents, de fora cap a dintre.

6. Repartim la massa damunt d’un paper de forn o una superfície antiadherent, fent una placa d’un centímetre i mig, aproximadament. D’aquí n’hauran de sortir, com a mínim, tres làmines iguals.

6. Ho posem al forn, 15 minuts aproximadament. Quan estigui ho deixem refredar abans de desenganxar-ho del paper i tallar-ho.

7. Mentrestant podem preparar el xarop i la cobertura. Per fer el xarop posem l’aigua i el sucre al foc, i quan estigui el sucre fos, ho traiem del foc i posem el licor.

8. Per fer la cobertura escalfem la nata i la xocolata feta a trossos al microones a baixa temperatura, i ho remenem fins que quedi llis i brillant. Per evitar que la xocolata agafi massa temperatura i es faci malbé, podem anar fent tirades d’un minut o menys, a temperatura de descongelar, i anar remenant fins que no quedi cap tros de xocolata. Ho reservem.

9. Partim els gerds per la meitat. En reservem alguns per decorar (si voleu, sencers)

10. Busquem un motllo, tipus plum-cake, per exemple, i el folrem amb paper film, de manera que quedi força plàstic pels costats. Després haurem d’embolicar el pastís.

11. Tallem tres o quatre plaques de pa de pessic, a la mida del motllo. Depèn de quin motllo ens en sortiran més o menys...

12. Comencem a muntar el pastís de la següent manera: agafem una placa, la emborratxem amb xarop i la posem al fons del motllo. Damunt hi posem una capa de xocolata, que no sigui gaire gruixuda i, a sobre de la xocolata hi posem una capa de gerds, ben posats, en filetes, perquè quan tallem es vegin bé.

13. Repetim l’operació amb les capes que tinguem, pensant que hem d’acabar posant gerds i una placa de pa de pessic. Aquesta última capa, l’untarem també amb el xarop i aquesta part la posarem tocant els gerds.

14. Tanquem el pastís amb el film de plàstic, que quedi ben quadrat, i el posem a la nevera, aproximadament una hora, perquè la xocolata s’endureixi.

15. Traiem el pastís i el bolquem en una reixeta o una safata que ens permeti untar-lo de xocolata. Amb la cobertura que ens ha sobrat, folrem el pastís i l’acabem decorant amb els gerds que hem reservat.

16. El posem a la nevera perquè la cobertura de xocolata s’endureixi i ja estarà llest! De totes maneres, és un pastís que, amb una mica més de repòs, guanya...

ESTRIS

Per a mi, el motllo és el més important en aquesta recepta, perquè li dona la forma. Podríem fer-lo quadrat, rodó, o bé fer pastissets individuals, tot depenent de la nostra destresa i dels motllos que tinguem disponibles. La resta és perfectament factible amb els estris habituals de la cuina.

MOMENT MARRON GLACÉ

Treballar amb clares d’ou té moments delicats, perquè és difícil saber si estan prou batudes i si les barreges estan ben fetes. Jo personalment prefereixo que les barreges no siguin del tot homogènies que no pas perdre el volum de les clares. Per això, quan barrejo les clares amb la farina i el cacau, a vegades el color no queda del tot uniforme, i penso que poser no quedarà bé, però de moment sempre me n’he sortit... Per trobar el punt correcte de les clares batudes, n'hi ha prou amb posar el motllo cap per avall i, si no cauen, estan en el punt. I si cauen? doncs tornem a començar...

D’ON HE TRET LA RECEPTA? 
Una nova recepta que he aprés anant a tallers de cuina.

ADAPTACIONS I VARIANTS 
En aquest pastís, clarament, podem variar els fruits i el licor. De fet, la primera vegada ho vaig provar amb maduixes i conyac. Està bò, però no és el mateix, perquè els gerds són àcids, i el contrast amb la xocolata negra m’agrada molt.

Una altra cosa que cal tenir en compte és que les capes de xocolata queden dures. Si no us agrada que es trenquin, podeu posar més crema de llet a la cobertura, així quedara una pasta i serà més fàcil de tallar.

MACARONS

Fa alguns mesos que vaig ensopegant receptes amb farina d’ametlla. Aquesta n’és una. La veritat és que aquests dolços de colors no m’havien cridat mai l’atenció, em semblaven molt sofisticats i poca cosa més. Però he canviat d’opinió: son molt bons, sorprenen i agraden, així que els he integrat al meu receptari.

INGREDIENTS

Pels macarons:

3 clares d’ou (pasteuritzades o que hagin estat 3 dies a la nevera)

30g de sucre

200 g de sucre llustre

125 g de farina d’ametlla

colorants en pasta o en gel

Pel farcit (ganache de xocolata i fruita):

200 g de nata líquida, 35% de greix

200 g de xocolata

Pasta de fruita ( o melmelada colada )

ELABORACIÓ

1 . Picar el sucre llustre i la farina d’ametlla amb una picadora per assegurar-se que siguin ben fines i tamisar-les.

2. Muntar les clares amb la meitat del sucre. A mig muntar, afegir-hi l’altre meitat. Les clares han d’estar molt fermes, fins que si donem el tomb al bol, no caiguin!

3. Anar-hi afegint la barreja de farina i sucre llustre, en dues o tres vegades, amb moviments mooolt suaus, de fora a fins, com si ens moguéssim a càmera lenta…

4. Quan la farina està integrada, aixafem la massa contra les parets del bol, per assegurar-nos que no hi ha cap grumoll, i si n’hi ha algun, es desfaci.

5. Separar la massa en tantes parts com colors vulguem. Tintem cada part amb el colorant corresponent.

6. Posar les masses en mànegues pastisseres i posar-les damunt d’una superfície antiadherent per anar al forn (paper o estoreta de silicona). Amb la manega molt vertical, fem rodones d’uns 3 cm de diàmetre, deixant separació entre l’una i l’altra.

7. Posem les safates amb la pasta a la nevera, completament planes, almenys una hora.

8. Mentrestant preparem el farcit. Bullim la nata en un cassó o bé en un recipient de microones.

9. Quan bulli la retirem i afegim la xocolata a trossos. Remenem bé fins que quedi una crema consistent..

10. Ho deixem reposar fins que quedi a temperatura ambient i llavors hi afegim la pasta de fruita.

11. Posem la ganache en una màniga pastissera, amb una "boquilla", si volem que faci una mica de dibuix, i la deixem preparada per decorar.

12. Preescalfem el forn a 150º, aire a dalt i a baix.

13. Enformem els macarons, 11-12 minuts. Depèn molt de cada forn. Es tracta que estiguin fets però tous.per dins.

14. Els traiem del forn i els deixem refredar damunt del paper. Han d’estar totalment freds per desmotllar-los.

15. Els desenganxem amb compte i els separem per colors. Posem la crema de xocolata damunt d’un macaró i amb un altre que sigui de forma i mida semblant fem l’entrepà.

MOMENT « MARRON GLACÉ» 

Hi ha varis moments que son delicats. El primer, muntar les clares. A vegades, no sé perquè, no es munten bé. Com que és el principi de la recepta, només és qüestió de llençar la barreja, rentar els estris, secar-los bé i tornar a començar…

També pot passar que al posar-hi la farina i el sucre llustre, i després d’aixafar la massa contra les parets, encara quedin petits grumolls. No és greu, potser no quedaran tan llisos i bonics com a la pastisseria, però estaran prou bé…

El que segur que no té remei és el temps de forn. Si us passeu, tindreu unes delicioses galetes ametllades de colors…

ESTRIS Existeix a les botigues d’estris de cuina una estora de silicona especial amb unes marques rodones, que ens facilita la feina a l’hora de col·locar la pasta i que tingui una forma uniforme. Està bé, però no és imprescindible. Les mànegues pastisseres tampoc son imprescindibles, podem fer-hom amb dues culleres.

D’ON HE TRET LA RECEPTA? La podreu trobar al web de Gadgets de Cuina, que s’ha renovat i resulta molt útil per trobar-hi receptes!

ADAPTACIONS I VARIANTS D’entrada, podem posar una mica de cacau en pols en la massa del macarons, substituint la quantitat corresponent de sucre. També podem variar l’aroma de la xocolata amb licors, o fer una crema, en comptes de la xocolata.

PIZZA DE TONYINA, CARBASSÓ I CEBA

Escriure després de tants dies i fer-ho amb una recepta de pizza pot semblar una mica relaxat...

Potser si, però ho faig perquè algú m'ha demanat la recepta -de la massa en aquest cas- i així aprofito i la publico. Com que a mi a vegades em costa trobar receptes bàsiques, aquí teniu un clàssic versionat: la pizza!

INGREDIENTS

- per la massa-

210 g d'aigua

2 cullerades soperes d'oli

350 g de farina (llegiu-vos l'apartat de variants!)

25 g de llevat de forner

1 cullerada (mida de cafè) de sal

1 cullerada (mida de cafè) de sucre

- per la cobertura de la pizza-

1 carbassó tallat a rodantxes fines

Tonyina en oli

Formatge mozzarella

Formatge emental

Ceba escalibada (o fregida o cuita al microones)

PREPARACIÓ

1..Fer la massa. L'original d'aquesta recepta de massa de pizza és per màquina de fer pa. Si teniu aquesta màquina, ja sabeu, tots els ingredients a dins (primer els líquids, després la farina i a sobre llevat, sal i sucre) i programeu "només amassar".

Si no teniu màquina hi ha el "pla B" i el "pla C". La primera alternativa és amassar amb la thermomix o amb algun altre robot de cuina. Primer l'aigua, el llevat, la sal i la sucre (un minut a velocitat bastant baixa), després afegim l'oli i que es barregi un minut més i al final la farina ( velocitat d'amassar si en teniu).

El "pla C" és el fer l'amassat a mà. Primer desfem el llevat amb l'aigua, i després ho barregem tot amb les mans fins que quedi una massa homogènia i que no s'enganxi.

2. Deixem reposar la massa. Ha de créixer, ben bé una hora o més, tapada amb un drap humit, en un recipient on tingui espai suficient, com un bol gran, per exemple. En un lloc amb temperatura constant, si pot ser una mica càlid, millor.

2.Quan anem a fer la pizza, engeguem el forn a 220 graus, i si teniu turbo, també.

3. Aplanem la massa amb amb el corró, segons el tamany que vulguem fer de pizza. Amb aquestes quantitats surten dues masses no gaire gruixides del tamany de la safata del forn. Cal que el marbre (o la superfície que sigui) estigui ben neta, seca i ben espolsada de farina.

4. Traspassem la massa a la safata del forn i posem els ingredients. Dels dos tipus de formatge, la mozzarella a sota i l'emental damunt de tot.

5. Posem la pizza al forn. Uns 15 minuts, però depen de cada forn. Quan els costats es comencin a torrar, la podem treure.

ESTRIS

L'únic estri que és bàstant bàsic és el corró, però tot és pot solucionar en aquesta vida amb una mica d'imaginació.

MOMENT MARRON GLACÉ

Si, la pizza també té el seu moment de perill. Per a mi és el pas de la massa a la safata de forn. Pot ser que damunt del marbre t'hagi quedat molt maca, quadradeta i ben posada, però llavors bé quan s'enganxa, s'estira, es trenca, es desmanega... Hi ha dues opcions: o bé tornem a fer la forma i el pas a la safata amb més cura, o optem per una pizza "rústica", amb algunes "imperfeccions" fruit de posar pedaços de massa aquí i allà. Com que bona part de la massa va coberta, si la massa manté un gruix bastant regular i no té forats, endavant!

D'ON HE TRET LA RECEPTA?

La massa és del llibre "El arte de hacer pan" de Cathy Ytak, publicat per RBA . La cobertura de la pizza és una possibilitat entre mil...

ADAPTACIONS I VARIANTS

La primera, que ja apuntava en els ingredients, és en relació a la farina. Aquí podem utilitzar i combinar tipus diferents de farines. Jo acostumo a barrejar farina integral (tres quartes parts aproximadament) amb farina de força. En el cas de la fotografia, és una barreja de farina normal i farina de força (100 g).

Pel que fa a la cobertura, jo no hi acostumo a posar tomàquet. Aquesta combinació també queda molt bé amb unes engrunes de formatge blau.

MINI MAGDALENES SALADES

Les barreges de dolç i salat tenen sempre un risc, no li agraden a tothom. Aquests aperitius sorprenen d’entrada, tenen bons resultats i, a més, son fàcils de fer. Molt adients per festes i celebracions!




INGREDIENTS
( surten unes 40 magdalenes)

2 ous
50grs.de sucre
70 grs. de mantega fosa
100 grs. de farina
6grs. de llevat químic

Farcit
60-70 g de sobrassada


PREPARACIÓ

1. Preparar els motllos, posant els papers de magdalena dins de motllos rígids ( de fer muffins o flameres, per exemple), perquè quan vagin al forn no s’obrin.

2. Posar el form en marxa, a 200º.

2. Batre  els ous amb el sucre durant 5 minuts aproximadament, amb una batedora de varetes.

3. Afegir-hi la mantega fosa i la farina i el llevat químic tamisats, barrejar-ho a poc a poc, sense batre-ho.

4. Afegir-hi la sobrassada esmicolada i remenar-ho amb compte.

5. Repartir-ho als motllos, no omplint mai més de dues terceres parts, perquè quan creixi no surti. Podem repartir-ho amb una mànega pastissera o amb dues culleres petites.

6. Posar-ho al forn. En 8-10 minuts ja estaran cuites. Ho sabreu segur quan veieu que s’esqueixen una mica a la part de dalt.

7. Desmotllar-ho calent, però no cremant.


 
ESTRIS
Encara que sembli poc important, és indispensable que els papers de les magdalenes estiguin dins d’un motllo rígid, una mica més amples que el motllo en si, i que puguin anar al forn. També podem optar er fer-les directament en motllos de silicona, sense el paper.

MOMENT MARRON GLACÉ
És una recepta bastant garantida, només cal que ens assegurem que el farcit que hi posem sigui en la quantitat adequada i no porti massa oli o aigua. A forn, millor guiar-se per la vista.

D’ON HE TRET LA RECEPTA?
Aquesta també és una recepta fruit dels tallers de Gadgets de Cuina. Bé, en realitat l’original és amb carbassó i en petits motllos rectangulars...

ADAPTACIONS I VARIANTS
El farcit pot variar tant com vosaltres vulgueu. Jo les he fet també d’anxova, formatge blau, olives...Una bona opció és dividir la massa en dues o tres parts i en una mateixa tongada fer-ne de dos o tres gustos diferents. Llavora haurem d’adaptar la quantitat de farcit, es clar.

Galetes decorades

Aquesta és una recepta força laboriosa. Fàcil no és, però sempre podem fer adaptacions a les nostres necessitats, el nostre temps i la nostra paciència. La recepta es divideix en dues parts, primer fer les galetes i segon decorar-les. Jo us aconsello no fer-ho tot el mateix dia, sinó es fa massa llarg i pesat. Primer fem les galetes:







INGREDIENTS PER LES GALETES
500 g de farina
150 g de sucre
4 ous (farem servir tots els rovells i potser una mica de clara)
200 g de mantega (a temperatura ambient)
Aroma ( pell de llimona, pell de taronja, vainilla, canyella en pols...el que vulguem, jo els poso tots si els tinc! )


PREPARACIÓ
1. Deixar la mantega fora de la nevera hores abans, que estigui tipus "pomada". No val desfer-la al microones ni similars.

2. Quan la mantega ja està tova, separem els rovells i les clares.

3. En un bol gran posem la farina, el sucre, els aromes, els rovells i la mantega, ens arromanguem ben bé i ho amassem amb les mans. És una massa granulosa, gens elàstica i, segurament no ens queda compacta. Si la veiem massa seca, posem-hi una mica de clara d'ou per acabar-la de compactar.

4. Tot seguit busquem un espai ampli, posem un full de paper vegetal, anem repartint massa per damunt i posem un altre full de paper sobre. A cada lateral, dins del paper posem els estris que tinguem perque el gruix quedi tot igual ( per exemple dos coberts de fusta que siguin plans i del mateix gruix). Pasem el corró per sobre fins que quedi uniforme la superfície. Amb el dits podem prèmer els laterals perque quedin més compactes i tornem a passar-hi el corró. Podem fer 2 o 3 làmines de pasta, així seran més fàcils de manejar.

5. Les posem a la nevera, totalment planes, perquè s'endureixin i siguin fàcils de tallar. Un parell o tres d'hores aniran bé.

6. Quan anem a tallar les galetes engeguem el forn 180 graus. Traiem el paper del damunt de la làmina i amb el motllo escollit anem tallant les galetes i les posem sobre una safata de forn (també amb un paper o una làmina antiadherent). Recomposem els trossets i formem una nova làmina, per aprofitar al màxim la massa. La podem posar a la nevera una estoneta més.

7. Baixem el forn a 160 graus i posem les galetes. Si son petites es couran abans. Contem 10 minuts, girem la safata i deixem 10 minuts més aproximadament, quan veiem que es comencen a torrar, les podem treure.

8. Deixar-les refredar i guardar-les en un lloc sec i fresc.




SEGONA PART
Quan les galetes estan fredes, al cap d'unes hores o el dia següent, preparem la decoració

INGREDIENTS PER A LA COBERTURA
Sucre llustre. No hi ha una quantitat fixa però cal que en tinguem una bona quantitat, posem 250-300 grams.
Clara d'ou, entre una i dues. Si és pasteuritzada, millor. La venen als supermercats.
Suc de llimona, mitja llimona aprox, colat.
Colorant alimentari dels colors que vulguem.


PREPARACIÓ
1. Posem una clara d'ou i el suc de llimona al vas de la batedora i a velocitat baixa anem incorporant el sucre llustre. Ara anem a preparar la massa que ha de perfilar les figures. Hem d'anar incorporant sucre fins que fent una creu amb dos fils de la massa damunt del marbre els dos fils no es fonguin l'un amb l'altre.

2. Posem una part de la massa en una màniga pastissera amb la boquilla del 2 i perfilem les galetes. Ara el perfil és de color blanc, podríem decidir que el volem de color i només caldrà incorporar-hi el colorant fora de la batedora i abans de posar-lo a la màniga. Important: el fil de massa ha de caure sobre de la massa, no hem de deixar que la punta de la màniga toqui la galeta. El perfil ha de ser un dibuix tancat, si no quan hi posem la cobertura s'escaparà...

3. Tot seguit preparem la cobertura de color de les galetes. Agafem novament part de la massa de sucre llustre de la batedora, la posem en un bol petit, afegim una mica d'aigua i el colorant i busquem que tingui la textura de "iogurt cremós". Quan ho aconseguim, la posem en una màniga amb una boquilla estreta i farcim el que vulguem amb aquell color. Per cada color cal fer la barreja. Si volem omplir de blanc, només hi afegim aigua i fem el mateix.

Al final aprofitem els colors per fer petits tocs damunt de la cobertura.

Deixem secar les galetes fins que la cobertura estigui consistent.

ESTRIS
Per fer la primera part en calen motllos de formes per tallar galetes ( o una mica d'imaginació), un corró, unes fustes per aplanar la massa al mateix gruix ( o una mica d'enginy) i varis fulls de paper vegetal de cuina. Per la segona part, la decoració, és bastant necessari disposar d'una batedora de varetes o similar (thermomix, kitchen Aid...), i també de màngues pastisseres i boquilles petites ( del 2 , que permetin dibuixar una línia fina). Les mànegues poden ser d'un sol ús.

EL MOMENT "MARRON GLACÉ"
Aquesta recepta té un munt de moments crítics, per exemple quan la massa no hi ha manera que s'aplani bé, i es trenca i no hi ha manera de treure una galeta sencera. Si és així podem decidir tornar a amassar-la amb una mica més de clara d'ou i tornar-la a aplanar.

També té dificultats la cobertura, sobretot trobar el punt de consistència. A vegades fem el preparat pels costats massa espès i no s'enganxa a la massa. La solució és tornar a barrejar-la amb una miqueta més d'aigua.

Per la cobertura de colors, és molt important no deixar de remenar el preparat, perquè si descansa es separa el colorant de l'aigua i ens pot fer alguna malifeta en una galeta...


VARIANTS
Hi ha moltes receptes per fer les galetes, pode fer servir la que us resulti més còmoda. També podríem tenyir la massa, i així les galetes tindrien color. O una altra possibilitat és fer la cobertura amb xocolata, segur que té adeptes...


D'ON HE TRET LA RECEPTA?
Aquesta elaboració és un conglomerat de receptes. La massa de les galetes és d'un joc de cuina per a nens i nenes d'Imaginarium. La tècnica per a la cobertura és fruit d'un taller al Gadgets de Cuina.

TRUFES DE TARONJA

Una nova dosi de xocolata directa a la vena, pels apassionats pel cacau de totes les edats. Fàcil de fer, és molt apta per fer-la amb criatures, encara que serà inevitable que posin el dit a la massa…

INGREDIENTS

200 g de nata líquida

100 g de melmelada de taronja amarga

450 g de xocolata negra trossejada

30 g de mantega

la pell de mitja taronja ratllada

fideus de xocolata per arrebossar les trufes

ELABORACIÓ

1 . BULLIR LA NATA en un cassó.

2. AFEGIR-HI LA MELMELADA, remenant fins que es desfaci.

3. POSAR ELS TROSSOS DE XOCOLATA  a la nata calenta i remenar fins que quedin desfets del tot.

4. INCORPORAR LA MANTEGA I LA PELL DE TARONJA RATLLADA, tornant a remenar-ho bé.

4. FOLRAR UN MOTLLO AMB PAPER FILM I ABOCAR-HI LA BARREJA. Ha de quedar un gruix d’un dit. Un motllo quadrat de 20 x 20 cm va bé. Aplanar-lo i procurar que quedi tot igualat.

5. DEIXAR-LO REPOSAR A LA NEVERA d’un dia per l’altre, perquè s’endureixi.

6. Per tallar les trufes BUSQUEM UN GANIVET LLARG I OMPLIM UN RECIPIENT AMB AIGUA CALENTA per poder-lo sucar. Es tracta que el ganivet estigui calent i l’escalfor ajudi a tallar les trufes.

7. Traiem la massa del motllo i retirem el paper film dels laterals. ESCALFEM EL GANIVET, L’ASSEQUEM I TALLEM LA MASSA a quadradets fent talls verticals i després horitzontals. Cada 2 o 3 talls escalfem, i eixuguem de nou el ganivet.

8. ARREBOSSEM LES PORCIONS AMB ELS FIDEUS de xocolata, buscant un recipient petit, de parets una mica altes i posem una bona quantitat de fideus. Hi posem un parell de trufes i remenem perquè els fideus es vagin enganxant. Acabem de completar els costats que no hagin quedat prou plens prement amb els dits la trufa damunt dels fideus.

9. HO POSEM A LA NEVERA O AL CONGELADOR, segons ens agradi més.

MOMENT « MARRON GLACÉ »

És una recepta una mica perillosa per fer a l’estiu, amb el calor, perquè la xocolata, a l’hora d'arrebossar les trufes, de seguida es desfà, t’embrutes les mans, s’enganxa…el millor és tocar el menys possible les trufes, perquè l’escalfor de les mans de seguida ens fa una mala passada…Però si tenim ganes d’embrutar-nos, les fem rodones, amb les mans, els hi donem la forma abans d'arrebossar-les. Al final del tot es permet llepar-se les mans…

ESTRIS

Com a motllo per anar a la nevera serveix un motllo de pastís petit, o una carmanyola de plàstic, però sempre posant-hi el paper film.

D’ON HE TRET LA RECEPTA?

És una recepta que va publicar el Descobrir Cuina, quan publicava les receptes de TV3. És una proposta del pastisser David Castells, i no li deia trufes si no que parlava de bombons.

ADAPTACIONS I VARIANTS

La recepta original arrebossa les trufes amb cacau en pols. També és molt fàcil canviar el tipus de melmelada, i posar-hi, per exemple, melmelada de maduixa, de mores, o afegir-hi un raig de licor.

EMPANADA GALLEGA

Fa bastants anys una amiga que va anar a Galícia per un assumpte de família, va tornar amb la recepta de l’empanada gallega. Com que no surt d’un llibre, sinó de la tradició que passa de generació en generació, algunes quantitats són aproximades. Sempre m’ha sortit bé, així que és una recepta quasi garantida.

INGREDIENTS

2 alls

1 quilo de cebes

farcit ( el que vulgueu: tonyina, llom, pollastre…)

1 tomàquet

4 pebrots verds ( dels de fregir )

llevat ( 1 sobre de llevat químic)

500 g de farina

1 ou

1 cullerada de julivert picat

oli, sal, llet, , pebre vermell, margarina o mantega

ELABORACIÓ

1 . FER LA MASSA. Barrejar la farina, l’ou, el llevat, un pessic de sal, un raig de llet i un grapat de margarina. Un cop feta, deixar-la reposar.

2. Començar a FER EL FARCIT sofregint la ceba picada i els alls amb força oli.

3. PICAR ELS PEBROTS I AFEGIR-LOS A LA CEBA quan estigui tova.

4. RATLLAR EL TOMÀQUET i afegir-lo al farcit. Podem treure les llavors si ens molesten.

4. POSAR-HI EL JULIVERT picat i tres cullerades de pebre vermell.

5. AFEGIR-HI EL FARCIT que haguem escollit i deixar que es faci una mica.

6. ENGEGUEM EL FORN a 180º.

7. UNTEM LA SAFATA DEL FORN amb oli del farcit.

8. DIVIDIM LA MASSA EN DUES PARTS. Aplanem una de les dues parts i cobrim la safata del forn.

9. POSEM EL FARCIT A SOBRE de la massa estirada, la repartim bé. Aplanem l’altre meitat de la massa i la posem a sobre. Retallem la massa que sobri, unim les dues parts de la massa i fem un forat amb dos dits al centre de la massa perquè surti el vapor. Amb la massa sobrant podem fer una mica de decoració: unes tires fent diagonals i, si t’atreveixes, una flor o unes fulles…

10. POSEM LA MASSA AL FORN. L’anem obrint cada 10-15 minuts, inclinem una mica la safata del forn i, amb un pinzell, suquem l’oli i untem la superfície de l’empanada. En 35 minuts, aproximadament, estarà cuita.

MOMENT « MARRON GLACÉ »

Pot ser que tinguem problemes amb la massa, i ens falti massa a l’hora de tapar. Si ens passa això, aixequem més del compte la part de sota i la convertim en part de sobre fins ajuntar-la amb la tapa, ressituant el farcit més cap al mig.

Si no hem posat prou oli al sofregit i no podem sucar el pinzell per pintar la massa quan està al forn, posem oli del setrill en un plat i suquem el pinzell.

ESTRIS

Una safata de forn de tota la vida, que sigui una mica fonda, dos dits. Si no volem fer directament l’empanada a la safata de forn, podem posar-hi un paper vegetal de cuina.

D’ON HE TRET LA RECEPTA?

Doncs com he escrit al principi, la va portar sota el braç una companya que va anar a Galícia.

ADAPTACIONS I VARIANTS

Jo sempre he estat molt fidel a aquesta recepta, però el farcit es pot substituir amb més o menys imaginació per pollastre, salmó, xoriço…i els pebrots segur que poden ser vermells, o fer servir carbassó o una altra verdura.

També podem fer crestes individuals amb la mateixa massa i el mateix farcit.

COCA DE SANT JOAN ( o de Sant Pere...)

Aquesta és una d'aquelles receptes que feia temps que buscava.Cada any, pels volts de Sant Joan provava receptes diverses, complicades, llargues i que acabaven donant resultats més aviat fluixos. Ara ja he trobat el que buscava. Aquesta recepta és bastant senzilla, i els resultats són bons. És fruit d'un taller a "Gadgets de cuina" i, malgrat que el primer intent no va acabar de reeixir, el segon ja va tenir uns resultats boníssims!



INGREDIENTS ( surten 2 coques de 3/4 de quilo, aproximadament)
-Per la massa
500 g de farina de força
220 g de llet
100 g de sucre
1 ou
60 g de mantega (que estigui tova)
80 g de llevat de former
7 g de sal
La pell ratllada d'una llimona

Per guarnir la coca podem fer-ho amb fruita confitada o crema i pinyons. Necessitarem ou batut diluït en una mica d'aigua per pintar-la per sobre i sucre per espolsar per damunt.

- Per la crema ( si la volem guarnir amb crema, es clar)
250 ml de llet
80 g de sucre
2 rovells d'ou
1/2 branca de vainilla o canyella
Pell de llimona
20 g de Maizena

ELABORACIÓ

1. Posar en un bol la llet i el llevat i desfer-lo amb unes varetes.

2. Afegir-hi la resta d'ingredients per aquest ordre: farina, ou, sucre, sal, mantega, pell de llimona i amassar-ho durant 15 minuts. Si teniu una màquina del tipus Thermomix o Kitchen Aid, podeu utilitzar-les, si no, a mà, tenint en compte que és una massa bastant enganxifosa i que l'haurem de treballar ben bé 20 minuts en aquest cas.

3. Deixem reposar la massa per primer cop, tapada amb un drap o un plàstic de cuina, entre 15 i 20 minuts.

4. Passat aquest temps, espolsem el marbre amb farina, partim la massa en dos, amassem una mica fins que no s'enganxi a les mans i li donem forma ovalada, típica de coca, a cada meitat. Ha de quedar un gruix d'un centímetre, més o menys.

5. Untem amb oli un paper vegetal de cuina damunt d'una placa de forn, hi posem les coques i les deixem reposar una hora en un lloc càlid (entre 30º i 35º) tapades amb un drap.

6. Les masses han de doblar el volum. Si la temperatura és correcta, ho aconseguirem aproximadament en una hora.

7. Aprofitem aquesta estona per fer la crema. Bullim la llet amb els aromes (canyella o vainilla i pell de llimona)

8. Batem els rovells amb la sucre, amb unes varetes i afegir-hi la Maizena fins que quedi tot ben remenat.

9. Quan la llet bulli, n'hi tirem una mica a la barreja dels rovells, remenem, i li aboquem tota, seguint remenant fins que quedi ben barrejat.

10. Tornem la barreja al foc i amb les varetes no deixem de remenar fins que s'espesseixi.

11. Retirem la crema del foc i la refredem, posant-ho en un recipient amb aigua i gel.

12. Quan s'hagi refredat la posem en una màniga pastissera per fer les ratlles damunt de la coca.

13. Escalfem el forn a 230º(escalfor a dalt i a baix, sense ventilador)

14. Quan hagi passat el temps i les coques hagin doblat el volum, fem la decoració, amb les ratlles de crema, pintant amb ou batut, posant-hi els pinyons i espolsant sucre pel damunt.

15. Posem una coca al forn. Al cap de 5 minuts li donem el tomb, perquè quedi cuita per tots els costats igual. 5 minuts més i la traiem. Total, 10 minuts de forn.

16. La deixem refredar damunt d'una reixeta. És bona menjada el mateix dia.

MOMENT MARRON GLACÉ

La recepta té alguns moments crítics: primer , l'amassat. És una massa enganxosa, que ens pot desesperar una mica. Qüestió de paciència!
Després del primer repòs, correm el risc de posar-li massa farina per aconseguir que no s'enganxi. Millor intentar fer la forma damunt del paper vegetal encara que s'enganxi una mica i no posar-hi massa farina...
Tampoc cal aplanar massa la coca, perquè si no, no serà prou esponjosa.
El forn ha d'estar ben calent, i els temps són bastant exactes. No patiu, no queda crua!
Què passa si no puja la massa? doncs que ens quedarà una coca més tupida i no tant flonja. Pensem bé primer el lloc on farem créixer les coques: damunt de la nevera, en un armari càlid de la cuina...Si en una hora no ha pujat, esprem una estoneta més...

ESTRIS

En un amassat com aquest, s'agraeix l'ajuda d'una màquina. Jo ho he fet amb la Thermomix, velocitat espiga. La resta són estris habituals de la cuina. Pel que fa a les mànigues pastisseres, podem optar per diferents variants. Hi ha xeringues decoradores, mànegues d'un sol ús o mànegues de silicona re-utilitzables. M'atreveixo a dir que amb una gerra dosificadora i una mica d'habilitat també farem unes ratlles dignes.

VARIANTS

Aquesta és una coca de brioix amb múltiples aplicacions. Hi ha qui fa la coca farcida de crema, en comptes de decorar-la. Per això hi ha dues maneres: posar la crema abans de la segona fermentació, dividint la massa en dues parts i fent com un entrepà. La segona és tallar-la per la meitat, un cop cuita, i untar-hi la crema. Qui diu crema diu, nata, crema de xocolata...

D'ON HE TRET LA RECEPTA?

De la web de Gadgets de Cuina. Hi ha un munt de receptes, fruit dels tallers que hi fan a la botiga del carrer Aragó. La trobareu AQUÍ

BUNYOLS DE BACALLÀ

Aquesta recepta és fruit del meu primer taller a Gadgets Cuina. Una experiència molt interessant per aprendre a fer bunyols, dolços i salats. La veritat és que la recepta és molt encertada, feia temps que  buscava una fórmula que funcionés. Malgrat que no porti llevat, queden esponjosos.

INGREDIENTS

50 g d’oli d’oliva suau

1 all picat, sense el cor (el podríem substituir per gingebre o bitxo)

125 g de farina

200 g de bacallà dessalat, ben trinxat

2 ous

julivert picat, oli per fregir 

ELABORACIÓ

1 . POSEM A COURE L’OLI AMB L’ALL a foc moderat, fins que comenci a enrossir-se.

2. TIREM LA FARINA i, amb una espàtula de silicona, ho anem amassant perquè es vagi compactant i es cogui la farina -uns 3 minuts aproximadament- fins que quedi una massa compacta. Aquest procés fa que els bunyols després siguin elàstics i no s’esberlin.

3. Ho apartem del foc i AFEGIM EL BACALLÀ. Ho tornem al foc i amb l’espàtula anem remenant perquè es torni a fer una bola compacta.

4. Ho retirem del foc, BATEM LLEUGERAMENT ELS OUS I ELS ANEM AFEGINT A LA MASSA, a poc a poc. Hi posem també el julivert picat. Per fer aquesta part podem ajudar-nos d’un aparell mecànic tipus thermomix, batedora de varetes o kitchen aid. Es tracta que la massa vagi incorporant a poc a poc els ous, fins que quedi una pasta homogènia.

5. Si la massa reposa, és millor. Si podem, la fem d’un dia per l’altre o, al menys, la DEIXEM REPOSAR A LA NEVERA una hora aproximadament.

6. Escalfem l’oli i ANEM FREGINT ELS BUNYOLS, QUE FEM AJUDANT-NOS AMB DUES CULLERES de postre sucades amb oli, intentant que quedin el més rodons possible. En el taller van explicar-nos que l’oli havia d’estar a 160º. Jo no tinc termòmetre, però és un foc mig-alt.

7. TRAIEM ELS BUNYOLS QUAN ESTIGUIN DAURATS i els posem damunt de paper absorbent perquè treguin l’oli sobrant.

MOMENT « MARRON GLACÉ» A mi el pas núm. 2 no m’acaba de sortir. Suposo que pel tipus de farina o oli que faig servir, no acabo fent la massa compacta fins que hi poso el bacallà. El resultat però diria que és bastant el mateix...

ESTRIS Em va sorprendre bastant que tota l’estona es treballi amb l’espàtula de silicona, però és còmoda, va bé. Sobre làparell mecànic per fer la barreja, també es pot per a mà, naturalment, remenant bé amb la mateixa espàtula.

D’ON HE TRET LA RECEPTA? Doncs això, d’un taller de cuina. La podeu trebar al seu web, on pengen totes les receptes dels tallers. Recepta original  (les quantitats estan doblades, ja ho veureu).

ADAPTACIONS I VARIANTS Podem fer aquests bunyols amb qualsevol peix blanc, per exemple lluç. Els tradicionals però són els de bacallà...

CRESTES RUIXENTS DE CARXOFA, SALMÓ I GORGONZOLA

Les crestes de tonyina son les més habituals, però no les úniques. De la mateixa manera que les empanades, que accepten diferents variants, les germanes petites, son molt versàtils. Aquest farcit és fruit de la casualitat, però funciona prou bé, així que us l’explico per si us ve de gust provar-lo.

INGREDIENTS

2-3 cebes mitjanes

400g de salmó fresc

6 carxofes

1 paquet de fulles de pasta filo

75 g de formatge gorgonzola

Oli d’oliva

Sal

ELABORACIÓ

1 . Tallar la ceba i SOFREGIR-LA, fins que comenci a estar transparent.

2. Mentre es sofregeix la ceba, traiem la pell i les espines del salmó i en tallem a trossos petits.

3. Afegim el salmó a la ceba i ho anem remenant perquè es vagi coent.

4. Netegem les carxofes, deixant només el cor, les tallem a trossos petits, com si anèssim a fer una truita, i els afegim a la ceba i el salmó. Salem

5. Deixem que les carxofes es vagin coent, tot remenant-ho de tant en tant. El salmó s’anirà desfent.

6. Quan les carxofes estiguin cuites, apaguem el foc, ho retirem i afegim el formatge gorgonzola a trossets, remenant, fins que el formatge es desfaci bé. Les carxofes també es desfaran una mica.

7. Preescalfem el forn a 170º. Posem oli en un plat, extenem una capa de pasta filo i, amb un pinzell, l’untem bé per tot arreu.

8. Hi posem un altre full de pasta filo, i tornema untar-la amb oli. Repetim l’operació fins que tinguem un gruix de 4 o 5 fulls de pasta.

9. Tallem tires de la pasta, amb un ganivet o un tallador de pizza, de l’amplada que volguem fer les crestes.

10. Posem una cullerada del farcit a la part superior, formant un triangle, i anem doblegant la tira fins que la cresta quedi tancada.

11. Anem posant les crestes en una safata per anar al forn, i passem el pinzell amb oli pel damunt.

12. Posem les crestes al forn, fins que comencin a daurar-se, uns 5 minuts aproximadament (consultar les indicacions de cocció de la pasta filo).

13. Millor menjar-les ràpidament, perquè la pasta filo no perdi la consistència cruixent.

MOMENT « MARRON GLACÉ» El pitjor moment és amb a l’hora de posar l’oli al primer full de pasta filo. És qüestió de paciència, perquè es mou, es trenca, s’escapa...però quan li anem posant més capes, agafa més consistència i és més fàcil.

Pot ser que les capes de pasta quedin una mica arrugades o no quadrin exectament. No passa res, si és molt greu podem retallar una mica el quadrat abans de fer les tires…

ESTRIS El pinzell és important per untar la pasta. Hi ha pinzells de silicona, però els de pel a mi em van millor, encara que són més complicats de netejar..

D’ON HE TRET LA RECEPTA? Buscant per Internet receptes per fer amb pasta filo, vaig ensopegar amb una cuinera argentina que feia servir aquesta tècnica. De fet ella les feia de pollastre, amb formatge mozzarella i en comptes de carxofa hi posava una altra verdura…

ADAPTACIONS I VARIANTS Doncs això, tant pot ser carn com peix, i pel que fa a la verdura, podrien ser espinacs, per exemple, o pebrot. El formatge també pot ser més suau, com el cas de la mozzarella, o canviar el gorgonzolla per formatge Roquefort o formatge blau…