diumenge, 8 de juliol de 2012

PIZZA DE TONYINA, CARBASSÓ I CEBA

Escriure després de tants dies i fer-ho amb una recepta de pizza pot semblar una mica relaxat...
Potser si, però ho faig perquè algú m'ha demanat la recepta -de la massa en aquest cas- i així aprofito i la publico. Com que a mi a vegades em costa trobar receptes bàsiques, aquí teniu un clàssic versionat: la pizza!

Pizza de tonyina, carbassó i ceba

INGREDIENTS

- per la massa-
210 g d'aigua
2 cullerades soperes d'oli
350 g de farina (llegiu-vos l'apartat de variants!)
25 g de llevat de forner
1 cullerada (mida de cafè) de sal
1 cullerada (mida de cafè) de sucre

- per la cobertura de la pizza-
1 carbassó tallat a rodantxes fines
Tonyina en oli
Formatge mozzarella
Formatge emental
Ceba escalibada (o fregida o cuita al microones)

PREPARACIÓ

1..Fer la massa. L'original d'aquesta recepta de massa de pizza és per màquina de fer pa. Si teniu aquesta màquina, ja sabeu, tots els ingredients a dins (primer els líquids, després la farina i a sobre llevat, sal i sucre) i programeu "només amassar".
Si no teniu màquina hi ha el "pla B" i el "pla C". La primera alternativa és amassar amb la thermomix o amb algun altre robot de cuina. Primer l'aigua, el llevat, la sal i la sucre (un minut a velocitat bastant baixa), després afegim l'oli i que es barregi un minut més i al final la farina ( velocitat d'amassar si en teniu).
El "pla C" és el fer l'amassat a mà. Primer desfem el llevat amb l'aigua, i després ho barregem tot amb les mans fins que quedi una massa homogènia i que no s'enganxi.

2. Deixem reposar la massa. Ha de créixer, ben bé una hora o més, tapada amb un drap humit, en un recipient on tingui espai suficient, com un bol gran, per exemple. En un lloc amb temperatura constant, si pot ser una mica càlid, millor.

2.Quan anem a fer la pizza, engeguem el forn a 220 graus, i si teniu turbo, també.

3. Aplanem la massa amb amb el corró, segons el tamany que vulguem fer de pizza. Amb aquestes quantitats surten dues masses no gaire gruixides del tamany de la safata del forn. Cal que el marbre (o la superfície que sigui) estigui ben neta, seca i ben espolsada de farina.

4. Traspassem la massa a la safata del forn i posem els ingredients. Dels dos tipus de formatge, la mozzarella a sota i l'emental damunt de tot.

5. Posem la pizza al forn. Uns 15 minuts, però depen de cada forn. Quan els costats es comencin a torrar, la podem treure.


ESTRIS
L'únic estri que és bàstant bàsic és el corró, però tot és pot solucionar en aquesta vida amb una mica d'imaginació.

MOMENT MARRON GLACÉ
Si, la pizza també té el seu moment de perill. Per a mi és el pas de la massa a la safata de forn. Pot ser que damunt del marbre t'hagi quedat molt maca, quadradeta i ben posada, però llavors bé quan s'enganxa, s'estira, es trenca, es desmanega... Hi ha dues opcions: o bé tornem a fer la forma i el pas a la safata amb més cura, o optem per una pizza "rústica", amb algunes "imperfeccions" fruit de posar pedaços de massa aquí i allà. Com que bona part de la massa va coberta, si la massa manté un gruix bastant regular i no té forats, endavant!

D'ON HE TRET LA RECEPTA?
La massa és del llibre "El arte de hacer pan" de Cathy Ytak, publicat per RBA . La cobertura de la pizza és una possibilitat entre mil...
ADAPTACIONS I VARIANTS
La primera, que ja apuntava en els ingredients, és en relació a la farina. Aquí podem utilitzar i combinar tipus diferents de farines. Jo acostumo a barrejar farina integral (tres quartes parts aproximadament) amb farina de força. En el cas de la fotografia, és una barreja de farina normal i farina de força (100 g).
Pel que fa a la cobertura, jo no hi acostumo a posar tomàquet. Aquesta combinació també queda molt bé amb unes engrunes de formatge blau.

Cap comentari:

Publica un comentari