PIZZA DE TONYINA, CARBASSÓ I CEBA

Escriure després de tants dies i fer-ho amb una recepta de pizza pot semblar una mica relaxat...

Potser si, però ho faig perquè algú m'ha demanat la recepta -de la massa en aquest cas- i així aprofito i la publico. Com que a mi a vegades em costa trobar receptes bàsiques, aquí teniu un clàssic versionat: la pizza!

INGREDIENTS

- per la massa-

210 g d'aigua

2 cullerades soperes d'oli

350 g de farina (llegiu-vos l'apartat de variants!)

25 g de llevat de forner

1 cullerada (mida de cafè) de sal

1 cullerada (mida de cafè) de sucre

- per la cobertura de la pizza-

1 carbassó tallat a rodantxes fines

Tonyina en oli

Formatge mozzarella

Formatge emental

Ceba escalibada (o fregida o cuita al microones)

PREPARACIÓ

1..Fer la massa. L'original d'aquesta recepta de massa de pizza és per màquina de fer pa. Si teniu aquesta màquina, ja sabeu, tots els ingredients a dins (primer els líquids, després la farina i a sobre llevat, sal i sucre) i programeu "només amassar".

Si no teniu màquina hi ha el "pla B" i el "pla C". La primera alternativa és amassar amb la thermomix o amb algun altre robot de cuina. Primer l'aigua, el llevat, la sal i la sucre (un minut a velocitat bastant baixa), després afegim l'oli i que es barregi un minut més i al final la farina ( velocitat d'amassar si en teniu).

El "pla C" és el fer l'amassat a mà. Primer desfem el llevat amb l'aigua, i després ho barregem tot amb les mans fins que quedi una massa homogènia i que no s'enganxi.

2. Deixem reposar la massa. Ha de créixer, ben bé una hora o més, tapada amb un drap humit, en un recipient on tingui espai suficient, com un bol gran, per exemple. En un lloc amb temperatura constant, si pot ser una mica càlid, millor.

2.Quan anem a fer la pizza, engeguem el forn a 220 graus, i si teniu turbo, també.

3. Aplanem la massa amb amb el corró, segons el tamany que vulguem fer de pizza. Amb aquestes quantitats surten dues masses no gaire gruixides del tamany de la safata del forn. Cal que el marbre (o la superfície que sigui) estigui ben neta, seca i ben espolsada de farina.

4. Traspassem la massa a la safata del forn i posem els ingredients. Dels dos tipus de formatge, la mozzarella a sota i l'emental damunt de tot.

5. Posem la pizza al forn. Uns 15 minuts, però depen de cada forn. Quan els costats es comencin a torrar, la podem treure.

ESTRIS

L'únic estri que és bàstant bàsic és el corró, però tot és pot solucionar en aquesta vida amb una mica d'imaginació.

MOMENT MARRON GLACÉ

Si, la pizza també té el seu moment de perill. Per a mi és el pas de la massa a la safata de forn. Pot ser que damunt del marbre t'hagi quedat molt maca, quadradeta i ben posada, però llavors bé quan s'enganxa, s'estira, es trenca, es desmanega... Hi ha dues opcions: o bé tornem a fer la forma i el pas a la safata amb més cura, o optem per una pizza "rústica", amb algunes "imperfeccions" fruit de posar pedaços de massa aquí i allà. Com que bona part de la massa va coberta, si la massa manté un gruix bastant regular i no té forats, endavant!

D'ON HE TRET LA RECEPTA?

La massa és del llibre "El arte de hacer pan" de Cathy Ytak, publicat per RBA . La cobertura de la pizza és una possibilitat entre mil...

ADAPTACIONS I VARIANTS

La primera, que ja apuntava en els ingredients, és en relació a la farina. Aquí podem utilitzar i combinar tipus diferents de farines. Jo acostumo a barrejar farina integral (tres quartes parts aproximadament) amb farina de força. En el cas de la fotografia, és una barreja de farina normal i farina de força (100 g).

Pel que fa a la cobertura, jo no hi acostumo a posar tomàquet. Aquesta combinació també queda molt bé amb unes engrunes de formatge blau.

EMPANADA GALLEGA

Fa bastants anys una amiga que va anar a Galícia per un assumpte de família, va tornar amb la recepta de l’empanada gallega. Com que no surt d’un llibre, sinó de la tradició que passa de generació en generació, algunes quantitats són aproximades. Sempre m’ha sortit bé, així que és una recepta quasi garantida.

INGREDIENTS

2 alls

1 quilo de cebes

farcit ( el que vulgueu: tonyina, llom, pollastre…)

1 tomàquet

4 pebrots verds ( dels de fregir )

llevat ( 1 sobre de llevat químic)

500 g de farina

1 ou

1 cullerada de julivert picat

oli, sal, llet, , pebre vermell, margarina o mantega

ELABORACIÓ

1 . FER LA MASSA. Barrejar la farina, l’ou, el llevat, un pessic de sal, un raig de llet i un grapat de margarina. Un cop feta, deixar-la reposar.

2. Començar a FER EL FARCIT sofregint la ceba picada i els alls amb força oli.

3. PICAR ELS PEBROTS I AFEGIR-LOS A LA CEBA quan estigui tova.

4. RATLLAR EL TOMÀQUET i afegir-lo al farcit. Podem treure les llavors si ens molesten.

4. POSAR-HI EL JULIVERT picat i tres cullerades de pebre vermell.

5. AFEGIR-HI EL FARCIT que haguem escollit i deixar que es faci una mica.

6. ENGEGUEM EL FORN a 180º.

7. UNTEM LA SAFATA DEL FORN amb oli del farcit.

8. DIVIDIM LA MASSA EN DUES PARTS. Aplanem una de les dues parts i cobrim la safata del forn.

9. POSEM EL FARCIT A SOBRE de la massa estirada, la repartim bé. Aplanem l’altre meitat de la massa i la posem a sobre. Retallem la massa que sobri, unim les dues parts de la massa i fem un forat amb dos dits al centre de la massa perquè surti el vapor. Amb la massa sobrant podem fer una mica de decoració: unes tires fent diagonals i, si t’atreveixes, una flor o unes fulles…

10. POSEM LA MASSA AL FORN. L’anem obrint cada 10-15 minuts, inclinem una mica la safata del forn i, amb un pinzell, suquem l’oli i untem la superfície de l’empanada. En 35 minuts, aproximadament, estarà cuita.

MOMENT « MARRON GLACÉ »

Pot ser que tinguem problemes amb la massa, i ens falti massa a l’hora de tapar. Si ens passa això, aixequem més del compte la part de sota i la convertim en part de sobre fins ajuntar-la amb la tapa, ressituant el farcit més cap al mig.

Si no hem posat prou oli al sofregit i no podem sucar el pinzell per pintar la massa quan està al forn, posem oli del setrill en un plat i suquem el pinzell.

ESTRIS

Una safata de forn de tota la vida, que sigui una mica fonda, dos dits. Si no volem fer directament l’empanada a la safata de forn, podem posar-hi un paper vegetal de cuina.

D’ON HE TRET LA RECEPTA?

Doncs com he escrit al principi, la va portar sota el braç una companya que va anar a Galícia.

ADAPTACIONS I VARIANTS

Jo sempre he estat molt fidel a aquesta recepta, però el farcit es pot substituir amb més o menys imaginació per pollastre, salmó, xoriço…i els pebrots segur que poden ser vermells, o fer servir carbassó o una altra verdura.

També podem fer crestes individuals amb la mateixa massa i el mateix farcit.

FIDEUS AMB COSTELLA

Tenia ganes de fer aquest plat que forma part del receptari de la meva mare i de la meva memòria gastronòmica. Per mi aquests fideus foradats pel mig tenen un encant especial, són un dels ingredients principals del bon record que tinc d’aquest plat.

INGREDIENTS

250 g de costella de porc tallada a trossets

4 tasses (de cafè) de fideus “perla”

8 cullerots de caldo de carn o de pollastre

3 cebes mitjanes

2-3 tomàquets madurs

Oli, sal

ELABORACIÓ

1 . Salar la costella i FREGIR-LA amb oli en una cassola. Quan estigui rossa, la traiem i la reservem.

2. SOFREGIM LA CEBA amb l’oli de fregir la costella. Quan comenci a estar transparent, hi AFEGIM EL TOMÀQUET RATLLAT sense llavors.

3. POSEM ELS FIDEUS a la cassola, donant-los un parell de tombs amb el sofregit i incorporem LA COSTELLA.

4. AFEGIM EL BROU CALENT a la cassola, remenant-ho bé, i ho deixem bullir a foc mig fins que els fideus estiguin cuits (el temps de cocció és diferent en cada marca de pasta).

5. PROVAR-HO i rectificar-ho de sal, si cal. També podem posar una mica més de caldo si queda molt sec.

MOMENT « MARRON GLACÉ» Els intents del sofregit d’enganxar-se es neutralitzen ràpid afegint més caldo. Si no tenim caldo, també hi podem posar aigua calenta. Tampoc cal que la pasta quedi massa cuita, potser és millor parar el foc quan encara li falta un minut i deixem que acabi de coure fora del foc.

ESTRIS. Una cassola que no s’enganxi i un ratllador que no rellisqui.

D’ON HE TRET LA RECEPTA? La meva mare els feia, però no li he demanat la recepta. He donat un cop d’ull al web www.receptes.cat i n’he fet la meva versió. La base és bastant igual en totes.

ADAPTACIONS I VARIANTS En la meva recerca he vist que algunes receptes hi posen, a més de costella, salsitxa i trossos de pollastre. Una altra opció que m’ha cridat l’atenció és tirar-hi una picada d’all, julivert, pinyons, ametlles i avellanes torrades i pa sec al moment d’afegir-hi el caldo.Caldrà provar-ho!

CREMA DE COCO AL CURRI

La primera vegada que vaig menjar aquesta crema va ser al restaurant Negrefum, de Vilanova i la Geltrú. És molt aromàtica, perquè tant el coco com el curri tenen aromes forts. Em va agradar molt, i fa pocs dies vaig tenir l’ocasió de demanar-li a la seva cap de cuina, la Núria Lucas, la recepta. Si us agrada el coco, proveu aquesta arriscada combinació!

INGREDIENTS

150 g de ceba

200 g de patata

1 litre de llet

50 g de coco ratllat

1 llauna de llet de coco ( 400 g)

Curri

ELABORACIÓ

1 . SOFREGIR LA CEBA amb oli. Quan estigui transparent POSAR-HI LES PATATES tallades a daus i donar-li unes quantes voltes.

2. AFEGIR-HI LA LLET I EL COCO, deixant que bulli, a poc foc, fins que les patates estiguin cuites.

3. AFEGIR-HI LA LLET DE COCO i triturar-ho tot.

4. PASSAR LA CREMA PEL COLADOR XINÈS.

5. Servir-la freda o calenta, i POSAR-HI EL CURRI MÒLT PER SOBRE.

MOMENT « MARRON GLACÉ» És una recepta senzilla, de pocs ingredients, i té pocs moments delicats. No obstant això, cal vigilar bé la ceba que no es cremi, per exemple, i també tenir en compte que la let quan bull puja molt i es pot sobreeixir, per això cal tenir el foc baixet tota l’estona.

ESTRIS Per fer la sopa, una olla o una cassola una mica fonda, i després, important el colador xinès, que permetrà que el coco ratllat es quedi fora de la crema.

D’ON HE TRET LA RECEPTA? Ja he dit que me la va donar la Núria Lucas, cap de cuina del restaurant Negrefum. Havia provat de fer recerca per Internet, però totes les cremes de coco al curri que trobava portaven verdures i a vegades també pollastre. Jo buscava la senzillesa d’aquesta recepta…

ADAPTACIONS I VARIANTS D’entrada tant es pot prendre freda com calenta. Jo no li he posat sal en cap moment, i he posat el saler a la taula, cadascú té els seus gustos…Potser en comptes d’espolsar el curri per sobre, algú pot provar de fer un gelat de curri i fer-ne una bola…m’encanten les sopes calentes amb bola de gelat!!!

LASANYA A LA BOLONYESA

Aquesta és una recepta dels bàsics de la cuina de la pasta, un clàssic d’hivern, un festival de sabors amb una elaboració bastant llarga, però gens complicada. No es pot fer amb pressa, necessita un matí o una tarda d’estar a la cuina. Els resultats són immillorables! Està bé doblar les quantitats i congelar, per tenir recursos durant algunes setmanes.

INGREDIENTS

400 g de pasta de lasanya fresca( si és feta a casa, millor, encara que les plaques que només necessiten remull també van bé)

1dl. d’oli d’oliva

100 g de mantega

1 ceba

1 pastanaga

1 branca d’api

100 g de cansalada

150 g de carn de porc ( pot ser carn picada)

150 g de carn de vedella ( pot ser carn picada )

1 salsitxa

2 dl de vi blanc sec

500 gr de tomàquet  (pot ser salsa de tomàquet però millor tomàquet ratllat fresc sense pell ni llavors)

2 dl de caldo de carn (fet a casa o de pastilla)

Sal, pebre, romaní, julivert i sàlvia

3/4 de l de beixamel espessa ( en thermomix: 600 g de llet, 60 g de farina, 30 g de mantega, 1 cullerada d’oli, sal, pebre i nou moscada)

200 g de formatge parmesà

ELABORACIÓ

1 . TALLAR la ceba, la pastanaga i l’api a trossos petits SOFREGIR-HO amb l’oli, 50 g de mantega, el romaní, la sàlvia, el julivert i la cansalada tallada a trossets petits.

2. Mentrestant, treure el budell de la salsitxa i si cal, PICAR LES CARNS I BARREJAR-LES, AFEGINT-HO AL SOFREGIT quan les verdures es comencin a daurar.

3. DEIXAR DAURAR les carns uns minuts, tot remenant, i AFEGIR-HI EL VI, deixant coure fins que redueixi.

4. Quan s’hagi evaporat el vi, POSAR SAL, PEBRE I EL TOMÀQUET, deixant-ho coure tapat, lentament.

5. Ha d’estar al foc unes 3 hores i, de tant en tant, hi anem AFEGINT UNA MICA DEL CALDO, perquè no quedi sec.

5. Passat el temps, o si ja no queda suc, PARAR EL FOC I AFEGIR-HI LA MANTEGA restant.

6. Mentre es va fent el sofregit PREPARAR UNA BEIXAMEL ESPESSA.

7. PREPARAR LA PASTA, posant-la en remull, o coent-la, segons el tipus de pasta que haguem escollit. Jo aprofito per fer-la  a casa.

8. ESTENDRE LA PASTA damunt d’un drap de cotó i preparar la safata on muntarem la lasanya, posant-hi mantega a la base perquè no s’enganxi.

9. MUNTAR LA LASANYA d’aquesta manera: capa de pasta, capa de carn, formatge ratllat, capa de pasta, beixamel i formatge ratllat. Repetim aquesta sèrie les vegades que calguin per acabar amb una capa de pasta i beixamel a sobre amb formatge.

10. GRATINAR la lasanya perquè quedi una capa ben torrada i servir-la.

MOMENT « MARRON GLACÉ» No hi ha gaires moments de pànic, no obstant això, poden passar dues coses : que els trossos de verdura i carn siguin massa grossos i que ens quedem curts d’algun ingredient (poca pasta, poca beixamel o poca carn). El primer problema té una solució pràctica, una mica barroera si voleu, però que –donat el cas- és el que hi ha: passar-ho per una picadora o similar.

      El segon problema, passa per aturar la producció i pensar que les racions seran més petites…

      Ah! Dues coses més. És important controlar l’acidesa del tomàquet, per això cal una cocció llarga i lenta, i l’altre és que les herbes aromàtiques estiguin ben esmicolades, per no trobar-nos branquillons a la lasanya.

ESTRIS Cap estri especial, només una safata que permeti anar al forn però també a taula amb certa elegància, un de pyrex, per exemple.,

D’ON HE TRET LA RECEPTA? És pràcticament calcada del receptar de el restaurant La Cucanya. Si coneixeu la lasanya d’aquest establiment, sabreu que és magnífica!!

ADAPTACIONS I VARIANTS Alguns ingredients poden ser variables, les verdures o les carns, però si la lasanya és de carn, poques variants hi faig…Una altra cosa és fer una lasanya vegetal, per exemple, però això ja serà en una altra recepta!

CARXOFES AMB FOIE

Les carxofes són a verdura molt agraïda, llàstima que no n’hi hagi tot l’any…aquesta és una manera molt senzilla de preparar-les. El fet de combinar-les amb foie converteix el plat en un bon entrant o un primer lleugeret per un dia especial.

INGREDIENTS

Carxofes ( 2-3 per persona )

1-2 talls de foie ja cuit

Salsa beixamel ( llet, farina, mantega, nou moscada, sal i pebre )

Un raig de llet
Formatge per gratinar

Aigua i sal

ELABORACIÓ

1 . NETEJAR LES CARXOFES, deixant només el cor. Procurem que la base quedi plana per poder-les coure bé.

2. COURE-LES AL MICROONES amb un raig d’aigua, un raig de llet i sal durant uns 7-8 minuts (depenent de la quantitat de carxofes i de la potència del microones. Queden cuites i molt tendres.

3. FER LA BEIXAMEL, una mica espessa. Amb la thermomix, la beixamel per a cobertures ( 600 gr de llet, 60 gr de farina, 30 gr de mantega, un raig d’oli, sal, pebre i nou moscada).

4. TALLAR EL FOIE A DAUS, una mida que càpiga dins de la carxofa.

4. COL·LOCAR LES CARXOFES EN UNA SAFATA que pugui anar al forn. Posar un dau de foie a cada carxofa, enfontsant-lo amb el dit, que no sobresurti de la carxofa.

5. COBRIR LES CARXOFES AMB LA BEIXAMEL, espolsar amb una mica de formatge ratllat i posar-les a gratinar.

MOMENT « MARRON GLACÉ» No té moltes complicacions la cosa, però pot passar, per exemple, que la carxofa no s’aguanti bé i es bolqui amb el foie i la beixamel, o que si no enfonsem bé el foie, quan s’escalfa al gratinar-lo també deicideixi “abandonar” la carxofa.

ESTRIS Cap d’especial. Una safata de vidre per anar al forn, però amb unes cassoletes individuals de terrissa també pot quedar bé…

D’ON HE TRET LA RECEPTA? Era d’un receptari d’aquells que donaven als diaris fa alguns anys, però no el vaig conservar…

ADAPTACIONS I VARIANTS A la recepta original la salsa que cobria les carxofes no era la beixamel, era una salsa feta amb crema de llet, més líquida. Jo provaria a substituir el foie per foiegras o paté…

CREMA DE BACALLÀ

Aquesta recepta té algunes virtuts que val la pena tenir en compte. La primera és que als fans del bacallà, que són molts, els agradarà. La segona, és que la canalla se la menja bé, “encara” que sigui de peix. La tercera, és que és fàcil de fer.

Jo l’he fet amb la thermomix, però amb una olla o una cassola alta es pot fer perfectament.

INGREDIENTS

40 gr. d’oli d’oliva verge

20 gr. de mantega

150 gr. de porros nets ( la part blanca de 2-3 porros )

500 gr. de patates

1 all pelat

150 gr. de bacallà sec i esqueixat

600 ml de fumet de peix

Crostons de pa ( per acompanyar )

ELABORACIÓ

1 . POSAR EL BACALLÀ A DESSALAR unes hores abans de cuinar-lo (el dia abans), i canviar-li l’aigua dos o tres cops.

2. NETEJAR ELS PORROS, tallar-los en rodanxes fines i posar a sofregir amb l’all, l’oli i la mantega. (Amb Thermomix, posar la papallona a les ganivetes, i programar 8 minuts, 100º, velocitat 1).

3. Mentrestant, PELAR LES PATATES i fer-les a daus petits.

4. Quan el porro estigui tou, POSAR LES PATATES i deixar-ho coure un parell de minuts. (Amb thermomix, treu la papallona i programa 2 min/ 100º /velocitat 1).

5. AFEGIR-HI EL BACALLÀ escorregut i remenar-ho. (Amb THMX 10 seg./ 100º/ velocitat 1,5).

6. AFEGIR-HI EL FUMET I DEIXAR-HO BULLIR 20 minuts, o fins que les patates estiguin cuites. ( THMX 20 min/ varoma/ velocitat 1,5 ).

7. APAGAR EL FOC I DEIXAR-HO un minut. ( THMX 1 min/ 0º/ velocitat 5 )

8. TRITURAR-HO TOT amb una batidora, fins que quedi textura de crema. ( THMX 2,5 min/ 0º/ velocitat 9).

9. TASTAR la crema i MIRAR SI CAL POSAR-HI SAL. Com que el bacallà en porta prou, segurament no caldrà.

10. Es pot SERVIR CALENTA O FREDA, amb decoracions variades: crostons de pa, tiretes de bacó, un raig d’oli d’oliva…

MOMENT « MARRON GLACÉ » El punt de sal del bacallà és el que pot portar problemes. Millor passar-se una mica a l’hora de dessalar-lo, així sempre podem rectificar-ho. També cal vigilar a l’hora de sofregir el porros, perquè de seguida es cremen!!

ESTRIS Cassola o olla i una bona batidora si no teniu thermomix.

D’ON HE TRET LA RECEPTA? Del llibre “La cuina del thermomix” de Marta Canicero, publicat per Cuina Columna. La recepta és bastant clavada a l’original, encara que la proposen en fred i a mi em sembla millor calenta…

ADAPTACIONS I VARIANTS És bastant un « bàsic », no li poso gaire imaginació, més enllà de la decoració. Potser unes torrades amb olivada per acompanyar?

RISSOTO DE MOIXERNONS I SALSITXA

Sempre he sentit això que el 'rissoto' el fa qualsevol, que no té cap complicació, i és bastant veritat. Controlant el temps de cocció, la resta no presenta grans problemes, però si excel·lents resultats.

INGREDIENTS

1 ceba

Arròs rodó ( una tassa de cafè per cap )

1 sobret de moixernons secs

Salsitxa ( 1 per persona, aprox. )

Caldo de carn o pollastre

Aigua

Crema de llet

Formatge parmesà

Oli i mantega

ELABORACIÓ

1 . POSAR ELS MOIXERNONS EN REMULL. Amb aigua. Aquesta aigua després la farem servir per posar al rissoto. Per 3-4 persones, mig litre d’aigua, encara que podem tirar una mica llarg.

2. SOFREGIR LA CEBA. Tallar la ceba a trossets i sofregir-la amb oli i mantega.

2 . FREGIR LA SALSITXA. Tallar la salsitxa a trossets i fregir-la amb la ceba.

3 . COLAR L’AIGUA DELS MOIXERNONS. Mentre es fregeix la ceba, colem amb un drap fi o amb un paper que faci de filtre l’aigua dels moixernons, i afegim els moixernons a la cassola, procurant que no tinguin cap brossa.

4 . POSEM L’ARRÓS. Un cop mesurat, posem l’arrós a la cassola i li donem un parell de tombs.

5 . POSEM EL CALDO. Ajuntem el caldo calent i l’aigua dels moixernons, mes o menys a parts iguals, i mesurem 2 tasses i mitja de líquid per cada tassa d’arrós que hem posat. Posem el caldo a la cassola i el salem.

6 . RELLOTGE EN MÀ. Quan comenci a bullir, hem de comptar 18 minuts. Si veiem que ens hem quedat curs de caldo a mitja cocció, n’afegim una mica més, cap problema.

7 . POSAR-HI LA CREMA DE LLET I EL PARMESÀ. Quan faltin un parell de minuts, hi posem un raig de crema de llet. Quan falti un minut i posem un parell de cullerades de formatge ratllat.

8. RETIREM L’ARRÒS DEL FOC. I el deixem reposar un parell de minuts. Si el volem servir emplatat, preparem els motllos i la guarnició.

9. SERVIM l’arrós amb uns encenalls de formatge parmesà o bé amb el formatge ratllat.

MOMENT « MARRON GLACÉ » La major concentració és a l’hora de mesurar el caldo, però si ens quedem curts, ho podem arreglar. Cal estar atents amb la ceba, que no es cremi, sinó haurem de tornar a començar.

ESTRIS En una paella o una cassola, que no s’enganxi…

D’ON HE TRET LA RECEPTA? No sóc capaç de recordar-ho…

ADAPTACIONS I VARIANTS El 'rissoto' pot ser de moltes coses, perquè l’arròs combina amb molts productes. En comptes de moixernons ho podem fer amb ceps secs, que també són molt aromàtics. En comptes de salsitxa, trossets de pollastre.

PASTA INTEGRAL, FETA A CASA, AMB PESTO DE RUCA I NOUS

Fer la pasta a casa és bastant fàcil si teniu la màquina de fer pasta. La diferència en el gust és notable respecte la pasta envasada i, a més, la proposta de fer pasta acostuma a il·lusionar als nens, que s’ho passen pipa donant-li tombs a la manovella.

INGREDIENTS

Per la pasta:

100 gr de farina integral ( o normal, si ho preferiu ) per cada ou.

Per 3-4 persones, 200 gr de farina i 2 ous.

Pel pesto:

80 gr de ruca

30 gr de nous

150 gr d’oli d’oliva

Formatge parmesà ratllat

ELABORACIÓ

 1 . FER LA PASTA. Barrejar la farina i els ous, fins fer una massa ben dura, que no s’enganxi a les mans. Amb el Thermomix, a velocitat espiga i anar afegint farina fins que la massa és comenci a desmuntar en boletes. L’objectiu és que, quan passem la pasta per la màquina de fer pasta, no s’enganxi gens.

2 . DONAR-LI FORMA A LA PASTA. Fer parts amb la massa, més o menys de la mida d’un ou, i començar a passar-les, una per una, per la màquina per fer les làmines. La primera vegada s’ha de passar varis cops pel mateix gruix, doblegant-la i tornant a passar-la. Si veiem que s’enganxa una mica, espolsem farina damunt de les làmines. Procurem deixar-les amb una forma que, quan és vagi aplanant i fent més gran, ens resultí fàcil de treballar ( que és pugui eixamplar sense arribar a ser més ample que els límits de la màquina. Si ens passem de llarg, sempre podem tallar-la en dues parts ). L’anem passant pels diferents gruixos fins aconseguir el que volem, depenent de quina forma li volem donar: pasta farcida, espaguetis, plaques de canelons o lasanya…

3 . POSAR AIGUA A BULLIR. Si volem anar avançant, i tenir l’aigua a punt per la pasta quan acabem de tallar-la, ara és el moment de posar l’aigua al foc.

4 . TALLAR LA PASTA. Les màquines de pasta porten diferents complements per donar la forma final, els més habituals són els espaguetis i les cintes o tagliatelle. Tallem la pasta com ens agradi, procurant que no s’enganxi un cop tallada. Jo he escollit espaguetis. Podem anar espolsant farina per sobre, i deixar-la en una superfície sense amuntegar ( existeixen assecadors de pasta, útils sobretot per la pasta llarga ).

5 . BULLIR LA PASTA. Salem l’aigua i posem la pasta a bullir. Amb 2 o 3 minuts és suficient, encara que depèn del gruix que hagueu triat.

6 . PREPARAR EL PESTO. Posar els ingredients del pesto al vas de la batedora i donar-li uns tocs, fins aconseguir la textura que us agradi.

7 . SERVIR. Els experts diuen que la pasta fresca només s’escorre, no és renta, i que, un cop l’has escorregut, l’has de barrejar amb la salsa escollida i servir-la ja barrejada. Doncs és una bona idea, funciona, si tothom vol la mateixa salsa, és clar…El formatge parmesà és pot posar al vas de la batedora, però jo el prefereixo ratllat damunt del plat en el moment de servir.

MOMENT « MARRON GLACÉ » És un recepta bastant segura, no acostuma a fallar, però hi ha dos moments que necessiten atenció: el punt de farina a la pasta i el temps de cocció. Pel punt de farina, millor sempre posar-n’hi la justa, i anar afegint poc a poc perquè, si no, ens quedarà una massa molt dura, difícil de treballar. Per la cocció, és qüestió d’anar tastant una micona de pasta quan fa 2 minuts, si no està prou cuita, repetir la prova un minut més tard, i així anar fent, fins que estigui al nostre gust.

Una altra cosa. Fer pasta necessita espai, hem de tenir un bon tros de marbre per anar col·locant les làmines planes, i hem de tenir la màquina a mà per treballar amb comoditat.

ESTRIS Encara que no és imprescindible, fer pasta sense una màquina especial, és molt més costòs. Tot s’arregla amb enginy i paciència, i amb un corró i un ganivet ( o un talla-pastes ) ho podem fer perfectament. La màquina és troba en botigues que venen estris de cuina.

D’ON HE TRET LA RECEPTA? La recepta per fer la pasta la portava la màquina mateixa en els instruccions d’ús. El pesto està basat en la recepta de Marta Carnicero a La “cuina del Thermomix”, encara que jo el faig bastant a ull…

ADAPTACIONS I VARIANTS Mil i una variants, evidentment, en el tipus de pasta i en el tipus de salsa. Començant per la farina, que pot no ser integral, passant per la forma, i acabant amb la salsa o condiment. Una salsa de verdures picant és també una molt bona idea…