diumenge, 21 de juliol del 2013

PASTÍS DE CERVESA NEGRA I XOCOLATA


Coneixeu el Pinterest? per a mi és una font inesgotable d'idees interessants i llamineres. La recepta d'aquest pastís és d'aquelles que et guardes per provar-la un dia i, al cap de mesos, arriba el moment oportú. El més sorprenent per a mi és la textura, molt flonjo! i la cervesa no és gaire evident, segurament si no ho saps, no te n'adones. Ara si, el gust de la xocolata és molt intens, i el contrast amb la cobertura, sorprenent.

 


















INGREDIENTS

Per al pastís
250 ml de cervesa negra (jo he fet servir Guiness Stout de llauna)
250 g de mantega
75 g de cacau en pols (Valor, 100% cacau, per exemple)
400 g de sucre moreno
140 ml de nata líquida per muntar
2 ous
1 culleradeta de vainilla líquida
250 g de farina blanca de blat per fer pastissos
2,5 culleradetes de bicarbonat

Per a la cobertura
150 g de formatge Philadelphia o similar
75 g de sucre glass
180 ml de nata líquida


PREPARACIÓ

1.Posem el forn en marxa, a 200 ºC.

2. Posem a escalfar la cervesa en un recipient a foc mitjà. Quan estigui calenta, però sense que bulli, hi afegim la mantega tallada a trossos i ho anem removent fins que s'hagi fos del tot. Ho apartem del del foc.

3. En un bol hi posem el ingredients secs: el cacau, el sucre, la farina i el bicarbonat, i els barregem amb una cullera de fusta fins que quedi homogeni.

4. En un altre bol hi posem la nata líquida (sense muntar), els ous i la vainilla, i ho batem fins que tinguem una barreja uniforme.

5. Hi afegim la barreja de cervesa i mantega, a poc a poc, i ho remenem fins que tot quedi ben integrat.

6. Hi anem incorporant a poc a poc els ingredients secs, en diverses vegades, i ho batem enèrgicament fins que tinguem una massa uniforme i sense grumolls. Queda bastant líquida.

7. Passem la massa a un motllo engreixat i enfarinat. Abaixem el forn a 180 ºC i hi posem el pastís. Al cap de 30-40 minuts mirem si ja està fet, punxant al mig amb un escuradents o estri similar. Cada forn és diferent...

8. Quan estigui cuit, traiem el pastís del forn i el deixem refredar totalment dins del motllo. No és gens aconsellable desmotllar-lo quan encara està calent, perquè és força fràgil i es pot trencar.

9. Mentre es refreda, podem preparar la cobertura.  Barregem el formatge i el sucre amb un batedor de mà fins que tinguem una crema suau.

10. Montem la nata a part, i l’afegim a la barreja del formatge amb moviments suaus fins que tinguem una crema fina i uniforme.

11. Quan el pastís estigui fred, el desmotllem, el posem damunt d’una safata i afegim la cobertura, amb una espàtula de pastisseria.


ESTRIS
Cap estri especial. Jo l’he fet amb un motllo rodó de lekué, desmuntable de silicona i ceràmica que és molt pràctic, però m’he assegurat d’untar-lo bé amb mantega. L’espàtula per repartir la cobertura també es força pràctica, perquè és llarga, una mica ampla i uniforme. Si no en teniu, un ganivet el més llis possible us pot anar bé.

 
D’ON HE TRET LA RECEPTA?
La vaig trobar al Pinterest, i és del blog de la Neus Nogué. Us deixo l’enllaç, que també us portarà a la recepta en castellà i a la receta en anglès si les voleu consultar.


MOMENT “MARRON GLACÈ”
El moment “pastís surt del motllo sense trencar-te” torna a ser el meu maldecap preferit a l’hora de cuinar... Com que és tan flonjo, és un risc que cal tenir molt en compte. D’acord que, amb la cobertura per sobre, un petit trencament no es nota gaire...
Un altres moment és quan barregem el formatge amb el sucre glass. Només s’ha de batre el temps just i necessari perquè es desfacin els grummols de formatge, i ja està, sinó queda massa líquida.


ADAPTACIONS I VARIANTS
Aquest cop us proposo una variant: fer-lo en motllos de magdalenes o cupcakes. Com que puja poquet, i la superfície queda plana, crec que pot ser ideal per posar-hi la cobertura.
Precisament en la cobertura també crec que podem provar altres formatges, com el mascarpone, i fins i tot, una cullerada de cacau en pols a la cobertura també pot donar-li un altre caire.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada