dimarts, 15 de març de 2011

ESPAGUETIS AMB TONYINA FRESCA I PEBROT

Aquest plat de pasta té com a principal particularitat una combinació de sabors no gaire habitual. El pebrot escalivat, la tonyina fresca i les tàperes formen un “trio” interessant. És per això que, de tant en tant, m’agrada fer-lo i, com que és un plat complet, va bé com a plat únic.
ESPAGUETIS AMB TONYINA I PEBROT

INGREDIENTS
500 g d’espaguetis
2 pebrots vermells escalivats
1 ceba gran
250 g de tonyina fresca, tallada a daus
60 ml de vi blanc sec
1 cullerada de julivert picat
2 cullerades de tàperes
formatge parmesà ratllat
sal, pebre i oli d’oliva

ELABORACIÓ

1 . TALLAR ELS PEBROTS escalivats a tires i reservar-los.

2. POSAR AIGUA A BULLIR en una olla.

3. SOFREGIR LA CEBA amb 6 cullerades d’oli a foc mig fins que estigui tova i una mica fosca pels costats.

4. Pujar el foc i POSAR-HI LA TONYINA, remenant fins que perdi el color de cru.

5. Quan l’aigua de l’olla estigui bullint, posar-hi sal i COURE ELS ESPAGUETIS.

6. AFEGIR ELS PEBROTS a la tonyina i la ceba, remenar-ho un moment i posar-hi el vi, deixant que redueixi.

7. Quan el vi hagi reduït, hi POSEM EL JULIVERT I LES TÀPERES i ho apartem del foc.

8. Quan la pasta està cuita, l’escorrem i BARREGEM LA SALSA AMB LA PASTA per tal de servir-ho a taula barrejat. Acompanyar-ho amb formatge parmesà.


MOMENT « MARRON GLACÉ» La tonyina necessita poca cocció, sinó, queda seca i no és agradable de menjar, quan estigui cuita per fora no cal que la deixem gaire temps més al foc.

ESTRIS. Els estris habituals en una cuina van bé per aquesta recepta: una olla gran per bullir la pasta i una cassola o una paella per fer la salsa.

D’ON HE TRET LA RECEPTA? Del llibre “La pasta clásica. Libro de cocina” de Guilliano Hazan, de Ediciones Primera Plana. El van donar fa uns quants anyets amb algun diari…

ADAPTACIONS I VARIANTS La recepta original porta all picat. Jo l’acostumo a descartar, però si us agrada, el podeu posar abans de la tonyina, i deixar-lo coure un minut amb la ceba.
La versió original no incorpora el formatge parmesà, però a mi em resulta bastant imprescindible…
La pasta pot variar. A la foto és pasta integral feta a casa, però pot funcionar amb altres tipus de pasta com els fussili, per exemple.
Segons el llibre d’origen, la pasta s’ha de servir barrejada amb la salsa, perquè així agafa més el gust. Està bé si tothom menja la pasta amb el mateix, però això no sempre passa…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada