EMPANADA GALLEGA

Fa bastants anys una amiga que va anar a Galícia per un assumpte de família, va tornar amb la recepta de l’empanada gallega. Com que no surt d’un llibre, sinó de la tradició que passa de generació en generació, algunes quantitats són aproximades. Sempre m’ha sortit bé, així que és una recepta quasi garantida.

INGREDIENTS

2 alls

1 quilo de cebes

farcit ( el que vulgueu: tonyina, llom, pollastre…)

1 tomàquet

4 pebrots verds ( dels de fregir )

llevat ( 1 sobre de llevat químic)

500 g de farina

1 ou

1 cullerada de julivert picat

oli, sal, llet, , pebre vermell, margarina o mantega

ELABORACIÓ

1 . FER LA MASSA. Barrejar la farina, l’ou, el llevat, un pessic de sal, un raig de llet i un grapat de margarina. Un cop feta, deixar-la reposar.

2. Començar a FER EL FARCIT sofregint la ceba picada i els alls amb força oli.

3. PICAR ELS PEBROTS I AFEGIR-LOS A LA CEBA quan estigui tova.

4. RATLLAR EL TOMÀQUET i afegir-lo al farcit. Podem treure les llavors si ens molesten.

4. POSAR-HI EL JULIVERT picat i tres cullerades de pebre vermell.

5. AFEGIR-HI EL FARCIT que haguem escollit i deixar que es faci una mica.

6. ENGEGUEM EL FORN a 180º.

7. UNTEM LA SAFATA DEL FORN amb oli del farcit.

8. DIVIDIM LA MASSA EN DUES PARTS. Aplanem una de les dues parts i cobrim la safata del forn.

9. POSEM EL FARCIT A SOBRE de la massa estirada, la repartim bé. Aplanem l’altre meitat de la massa i la posem a sobre. Retallem la massa que sobri, unim les dues parts de la massa i fem un forat amb dos dits al centre de la massa perquè surti el vapor. Amb la massa sobrant podem fer una mica de decoració: unes tires fent diagonals i, si t’atreveixes, una flor o unes fulles…

10. POSEM LA MASSA AL FORN. L’anem obrint cada 10-15 minuts, inclinem una mica la safata del forn i, amb un pinzell, suquem l’oli i untem la superfície de l’empanada. En 35 minuts, aproximadament, estarà cuita.

MOMENT « MARRON GLACÉ »

Pot ser que tinguem problemes amb la massa, i ens falti massa a l’hora de tapar. Si ens passa això, aixequem més del compte la part de sota i la convertim en part de sobre fins ajuntar-la amb la tapa, ressituant el farcit més cap al mig.

Si no hem posat prou oli al sofregit i no podem sucar el pinzell per pintar la massa quan està al forn, posem oli del setrill en un plat i suquem el pinzell.

ESTRIS

Una safata de forn de tota la vida, que sigui una mica fonda, dos dits. Si no volem fer directament l’empanada a la safata de forn, podem posar-hi un paper vegetal de cuina.

D’ON HE TRET LA RECEPTA?

Doncs com he escrit al principi, la va portar sota el braç una companya que va anar a Galícia.

ADAPTACIONS I VARIANTS

Jo sempre he estat molt fidel a aquesta recepta, però el farcit es pot substituir amb més o menys imaginació per pollastre, salmó, xoriço…i els pebrots segur que poden ser vermells, o fer servir carbassó o una altra verdura.

També podem fer crestes individuals amb la mateixa massa i el mateix farcit.

ESPAGUETIS AMB TONYINA FRESCA I PEBROT

Aquest plat de pasta té com a principal particularitat una combinació de sabors no gaire habitual. El pebrot escalivat, la tonyina fresca i les tàperes formen un “trio” interessant. És per això que, de tant en tant, m’agrada fer-lo i, com que és un plat complet, va bé com a plat únic.

INGREDIENTS

500 g d’espaguetis

2 pebrots vermells escalivats

1 ceba gran

250 g de tonyina fresca, tallada a daus

60 ml de vi blanc sec

1 cullerada de julivert picat

2 cullerades de tàperes

formatge parmesà ratllat

sal, pebre i oli d’oliva

ELABORACIÓ

1 . TALLAR ELS PEBROTS escalivats a tires i reservar-los.

2. POSAR AIGUA A BULLIR en una olla.

3. SOFREGIR LA CEBA amb 6 cullerades d’oli a foc mig fins que estigui tova i una mica fosca pels costats.

4. Pujar el foc i POSAR-HI LA TONYINA, remenant fins que perdi el color de cru.

5. Quan l’aigua de l’olla estigui bullint, posar-hi sal i COURE ELS ESPAGUETIS.

6. AFEGIR ELS PEBROTS a la tonyina i la ceba, remenar-ho un moment i posar-hi el vi, deixant que redueixi.

7. Quan el vi hagi reduït, hi POSEM EL JULIVERT I LES TÀPERES i ho apartem del foc.

8. Quan la pasta està cuita, l’escorrem i BARREGEM LA SALSA AMB LA PASTA per tal de servir-ho a taula barrejat. Acompanyar-ho amb formatge parmesà.

MOMENT « MARRON GLACÉ» La tonyina necessita poca cocció, sinó, queda seca i no és agradable de menjar, quan estigui cuita per fora no cal que la deixem gaire temps més al foc.

ESTRIS. Els estris habituals en una cuina van bé per aquesta recepta: una olla gran per bullir la pasta i una cassola o una paella per fer la salsa.

D’ON HE TRET LA RECEPTA? Del llibre “La pasta clásica. Libro de cocina” de Guilliano Hazan, de Ediciones Primera Plana. El van donar fa uns quants anyets amb algun diari…

ADAPTACIONS I VARIANTS La recepta original porta all picat. Jo l’acostumo a descartar, però si us agrada, el podeu posar abans de la tonyina, i deixar-lo coure un minut amb la ceba.

La versió original no incorpora el formatge parmesà, però a mi em resulta bastant imprescindible…

La pasta pot variar. A la foto és pasta integral feta a casa, però pot funcionar amb altres tipus de pasta com els fussili, per exemple.

Segons el llibre d’origen, la pasta s’ha de servir barrejada amb la salsa, perquè així agafa més el gust. Està bé si tothom menja la pasta amb el mateix, però això no sempre passa…