Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cacau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cacau. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 de setembre del 2012

PASTÍS DE XOCOLATA I GERDS


Novament amb la xocolata, no puc evitar-ho...No us perdeu aquest pastís lleuger que ofereix un contrast entre l’acidesa dels gerds i les capes de xocolata. El pa de pessic (de xocolata, es clar) està fet amb farina d’ametlla i és molt tovet.

Pastís de gerds i xocolata


INGREDIENTS
- Pel pa de pessic-
6 ous (clares i rovells per separat)
120 g de sucre
50 g de farina d’ametlla
20 g de cacau

-Pel xarop-
40 g d’aigua
150 g de sucre
3 cullerades de licor de gerds

-Per la cobertura-
300 g de xocolata negra (que tingui un percentatge de cacau alt, 60-70%)
75 g de nata líquida
gerds (dues safates petites)


PREPARACIÓ

1. Posar el forn en marxa, a 200º.

2. Tamisem la farina d’ametlla amb el cacau i la deixem reservada.

3. Comencem fent la làmina de pa de pessic barrejant els rovells amb 20 grams de sucre, fins que no es noti el sucre.

4. Batem les clares amb 50 grams de sucre. Quan estiguin mig muntades hi afegim els 50 grams restants i seguim fins que estiguin muntades molt fermes.

5. Unim la barreja dels rovells amb les clares, amb una espàtula i amb moviments molt suaus, per tal de perdre el mínim volum de les clares.

6. Hi afegim la barreja d’ametlla i cacau, en dues vegades, seguint barrejant-ho amb moviments lents, de fora cap a dintre.

6. Repartim la massa damunt d’un paper de forn o una superfície antiadherent, fent una placa d’un centímetre i mig, aproximadament. D’aquí n’hauran de sortir, com a mínim, tres làmines iguals.

6. Ho posem al forn, 15 minuts aproximadament. Quan estigui ho deixem refredar abans de desenganxar-ho del paper i tallar-ho.

7. Mentrestant podem preparar el xarop i la cobertura. Per fer el xarop posem l’aigua i el sucre al foc, i quan estigui el sucre fos, ho traiem del foc i posem el licor.

8. Per fer la cobertura escalfem la nata i la xocolata feta a trossos al microones a baixa temperatura, i ho remenem fins que quedi llis i brillant. Per evitar que la xocolata agafi massa temperatura i es faci malbé, podem anar fent tirades d’un minut o menys, a temperatura de descongelar, i anar remenant fins que no quedi cap tros de xocolata. Ho reservem.

9. Partim els gerds per la meitat. En reservem alguns per decorar (si voleu, sencers)

10. Busquem un motllo, tipus plum-cake, per exemple, i el folrem amb paper film, de manera que quedi força plàstic pels costats. Després haurem d’embolicar el pastís.

11. Tallem tres o quatre plaques de pa de pessic, a la mida del motllo. Depèn de quin motllo ens en sortiran més o menys...

12. Comencem a muntar el pastís de la següent manera: agafem una placa, la emborratxem amb xarop i la posem al fons del motllo. Damunt hi posem una capa de xocolata, que no sigui gaire gruixuda i, a sobre de la xocolata hi posem una capa de gerds, ben posats, en filetes, perquè quan tallem es vegin bé.

13. Repetim l’operació amb les capes que tinguem, pensant que hem d’acabar posant gerds i una placa de pa de pessic. Aquesta última capa, l’untarem també amb el xarop i aquesta part la posarem tocant els gerds.

14. Tanquem el pastís amb el film de plàstic, que quedi ben quadrat, i el posem a la nevera, aproximadament una hora, perquè la xocolata s’endureixi.

15. Traiem el pastís i el bolquem en una reixeta o una safata que ens permeti untar-lo de xocolata. Amb la cobertura que ens ha sobrat, folrem el pastís i l’acabem decorant amb els gerds que hem reservat.

16. El posem a la nevera perquè la cobertura de xocolata s’endureixi i ja estarà llest! De totes maneres, és un pastís que, amb una mica més de repòs, guanya...


ESTRIS
Per a mi, el motllo és el més important en aquesta recepta, perquè li dona la forma. Podríem fer-lo quadrat, rodó, o bé fer pastissets individuals, tot depenent de la nostra destresa i dels motllos que tinguem disponibles. La resta és perfectament factible amb els estris habituals de la cuina.


MOMENT MARRON GLACÉ
Treballar amb clares d’ou té moments delicats, perquè és difícil saber si estan prou batudes i si les barreges estan ben fetes. Jo personalment prefereixo que les barreges no siguin del tot homogènies que no pas perdre el volum de les clares. Per això, quan barrejo les clares amb la farina i el cacau, a vegades el color no queda del tot uniforme, i penso que poser no quedarà bé, però de moment sempre me n’he sortit... Per trobar el punt correcte de les clares batudes, n'hi ha prou amb posar el motllo cap per avall i, si no cauen, estan en el punt. I si cauen? doncs tornem a començar...


D’ON HE TRET LA RECEPTA? 
Una nova recepta que he aprés anant a tallers de cuina.


ADAPTACIONS I VARIANTS 
En aquest pastís, clarament, podem variar els fruits i el licor. De fet, la primera vegada ho vaig provar amb maduixes i conyac. Està bò, però no és el mateix, perquè els gerds són àcids, i el contrast amb la xocolata negra m’agrada molt.
Una altra cosa que cal tenir en compte és que les capes de xocolata queden dures. Si no us agrada que es trenquin, podeu posar més crema de llet a la cobertura, així quedara una pasta i serà més fàcil de tallar.

diumenge, 27 de febrer del 2011

TIRAMISÚ

Potser seria més adequat, per l’època en què estem, explicar una recepta  típica del Carnaval com la coca de llardons o la merenga, però la globalització s’imposa avui per anar a buscar un plat d’origen italià i crec que bastant universal. He buscat a la Viquipèdia per saber-ne els orígens, i no hi ha cap “llarga tradició” darrere, és un plat de la segona meitat del segle XX. Sigui com sigui, té molts adeptes, aquí us deixo la meva versió particular.
TIRAMISÚ

INGREDIENTS
500 g de formatge mascarpone
4 ous
4 cullerades ( de sopa ) de sucre
1-2 paquets de melindros o pa de pessic
Cafè
Rom
Cacau en pols


ELABORACIÓ

1 . Si escolliu fer vosaltres els melindros o el pa de pessic, cal tenir-ho fet abans de començar l'elaboració del tiramisú.

2. SEPARAR ELS ROVELLS DE LES CLARES.

3. BATRE ELS ROVELLS AMB LA SUCRE fins que quedi una barreja cremosa i bastant blanca.

4. BARREJAR EL MASCARPONE amb la crema dels rovells, amb unes varetes, fins que no hi quedin grumolls.

5. MUNTAR LES CLARES i barrejar-les amb la crema dels rovells i el formatge. Quan estigui ben amalgamat, reservar-ho.

6. PREPARAR  UN CAFÈ LLARG en un plat fondo i posar-li un raig de rom. Segurament caldrà repetir aquesta operació un parell o tres de vegades, per tenir cafè suficient per sucar tots els melindros.

7. En un motllo quadrat, o en motllos individuals, com ara copes o gots baixos, MUNTAR EL TIRAMISÚ alternant capes de melindros sucats amb el cafè i de la crema de formatge. Espolsem una mica de cacau i fem una altra capa de melindros sucats.

8. Fem les capes que vulguem, segons el motllo, i ho ACABEM AMB UNA CAPA DE LA CREMA DE FORMATGE I ESPOLSEM CACAU PER DAMUNT.

9. HO POSEM A LA NEVERA i ho servim fred.

MOMENT « MARRON GLACÉ» 
Sempre està bé comprar més ous dels estrictament necessaris, perquè pot passar que l’operació de separar rovells i clares es converteixi en una veritable odissea. Les clares, com tinguin una gota de rovell es neguen a pujar, per moltes voltes que li donis…
      També cal ser una mica ràpids a l’hora de sucar els melindros amb el cafè, perquè si no es desfan i no els podem traslladar al motllo.

ESTRIS. Una batedora elèctrica de varetes per muntar els rovells i les clares, encara que amb una de mà i una mica de paciència jo també ho he fet…Respecte el motllo, n'hi ha uns de vidre amb tapa de plàstic, una mica fondos, que semblen fets expressament.

D’ON HE TRET LA RECEPTA? D’una revista de cuina, fa una pila d’anys. El presentaven com “tiramisú en copa” i feien servir "amaretto" en comptes de rom.

ADAPTACIONS I VARIANTS A part de canviar el licor que aromatitza el cafè, segur que el pa de pessic pot donar-nos joc amb diferents aromes que combinin amb el cafè. Se m’acut la canyella, per exemple.
D’altra banda, jo, que sóc molt xocolatera, sempre li he trobat a faltar una mica d’aquest gust. Segur que una mica de cacau barrejat amb la crema del formatge no quedaria malament…